Ales i arrels

Esplèndida, sempre tan colorida,
et mous, respires; amb fràgils ales voles,
reflecteixes la llum i m’hipnotitzes.
Embadalit t’observo, i fins m’inspires,
però, ah!, viuen tan poc, les papallones...

On seràs demà? Tot és un misteri.
Sempre he envejat la teva llibertat:
quin contrast entre aquest vol eteri
i les arrels del meu propi captiveri,
que em retenen lluny d’aquest anhel vetat.