Sonet(s) d'un sonat (V)

Calles. No vols veure la llum del far,
com qui esculpint amb els ulls, i no toca,
em dius que em sents inert, com una roca
aspre, freda i absent, carent de llar.

Altre cop em refugiaré en l'art,
que m'amaga, tot i semblar tanoca,
en els coixins de música barroca,
i en llençols prims de plàcids atzars.

Digue'm qui ets, digue'm com vols que et pinti,
et veig de rosa, roig, verd, blau i indi
però no vols pas que jo agafi el pinzell.

Cada cop veig menys llum en aquest quadre,
si abans en defugia ara sóc lladre
d'anhels obscurs que em lliguen els canells.