Sonet(s) d'un sonat (VIII)

Aquest caramel que abans plàcid semblava
és àcid com mossegar una llimona,
vol anar-hi la llengua tota l'estona,
sent fort l'enyor de la dolçor oblidada.

Però altre cop acabaré amb males cares
pel cop de realitat d'aquest mal gust,
per molt que ho vulgui el destí no és just,
com no ho sóc amb mi forçant l'esperança.

Sé que sec es torna el pa de pessic
i la nata es fa agre, però és millor
menjar d'aquest pastís que passar gana.

Ja n'estic fart de viure acovardit,
de no tastar res frenat per la por,
és hora d'assumir el risc de menjar-ne.