Cercador
Sonet(s) d'un sonat (IX)
Un relat de: Marc-Antoni Fuster- Compartir:
Aquest gust àcid m'evoca el passat
fugisser de camps de cards i argelagues.
Fins ara he resistit totes les llagues
però no sé viure en aquest happy-sad.
Per tirar-m'hi, fa dies que he escalat
la torre més alta amb un feix de dagues,
diana segura de totes les plagues
que a tothom suposo i he suposat.
Espremo els músculs, se'm marquen les venes
encara més, perquè marxin les penes.
Si cal em foradaré amb un trepant.
Vull panteixar, vull més sang a la boca,
vull treure aquest neguit obscur que em corca.
Mai no he sabut no ser insignificant.
fugisser de camps de cards i argelagues.
Fins ara he resistit totes les llagues
però no sé viure en aquest happy-sad.
Per tirar-m'hi, fa dies que he escalat
la torre més alta amb un feix de dagues,
diana segura de totes les plagues
que a tothom suposo i he suposat.
Espremo els músculs, se'm marquen les venes
encara més, perquè marxin les penes.
Si cal em foradaré amb un trepant.
Vull panteixar, vull més sang a la boca,
vull treure aquest neguit obscur que em corca.
Mai no he sabut no ser insignificant.
Comentaris
-
Per declamar.[Ofensiu]Jere Soler G | 20-05-2026
M'agraden força els poemes clàssics, en aquest cas un sonet, que es llegeix bé en veu alta i que apel·la al sentiment i a la humanitat. És un gust llegir-lo, declamar-lo, interpretar-lo.
Molt bé!