Sonets d'un sonat (VII)

Altre cop no em sé negar als teus llavis,
encara ignoro si em retens o fuges,
jo voldria amainar les teves pluges,
i que amb el sol tot això no s'acabi.

Jo vull més de tu, vull més de nosaltres,
et tinc en braços, avui et segresto,
no em retreguis el que de mi detesto,
que m'és igual el que pensin els altres.

Vull la meva pell amb la teva olor,
no veig manera que de tu m'atipi,
mes la teva absència em seria buidor.

Que segurament ens hi faríem mal
de fet ho sabíem des d'un principi,
però aquest verí no té perquè ser mortal.