VISITA

Sona el timbre. Obres la porta. A l’altre costat apareix una dona que no has vist mai. Té una figura imponent i et fita descarada, amb un punt de menyspreu. No dius res, aclaparat per la seva bellesa. Porta una gavardina groga lligada a la cintura. Se la treu i la deixa al penjador de l’entrada. A sota duu un vestit vermell arrapat que delata el relleu de la seva roba interior. De sobte, sents una glopada de desig. Llavors, ella, sense haver pronunciat ni una sola paraula, s’apropa i et descorda els pantalons. L’esguard felí amb què et mira et fascina. Te’ls baixa —calçotets inclosos— fins als turmells, deixant el membre al descobert. Està dur com una baguet congelada. S’acotxa, l’agafa i l’admira un instant, com si fos un trofeu. Notes com batega entre les seves mans. Després, es posa a fer-te petites llepades al gland amb la punta de la llengua. S’hi recrea una estona i, en acabat, baixa fins a l’escrot i, sense amollar la cigala, et fa mossets a la bossa estirant la pell com si fos un xiclet. Per fi se la posa a la boca i comença xuclarte-la amb un moviment constant i abnegat. Sents un plaer indescriptible, una felicitat immensa. Tanques els ulls i li agafes el cap amb les dues mans, marcant-li el ritme. Fas un esforç de contenció, però, en un tres i no res, notes un espasme, un estremiment sobtat i et buides a dintre d’ella, fent un gemec animal.
Aleshores, sadoll i amb les cames tremoloses, obres els ulls i et mires al mirall que hi ha a la paret, com si així poguessis immortalitzar el gran moment. Però el cristall només reflecteix la teva imatge amb el sexe flonjo gotejant a la mà. Cap rastre d’ella, només el desig transformat en desengany. Et sents ridícul, patètic per haver substituït un altre cop la soledat per la companyia d’un personatge il·lusori, quimèric. Però aquest cop, abans que la seva presència s’esvaeixi del tot, el detall d’una gavardina groga suspesa en el penjador de l’entrada, t’arrenca un somriure esperançat, contingut, desconfiat.