MODUS OPERANDI

L’inspector no podia evitar un calfred cada cop que recordava el cas del botxí simètric, el més important de la seva carrera.
La primera víctima va aparèixer cosida a ganivetades. Posteriorment, l’informe forense va determinar que les ferides responien a una simetria impossible, com si l’artífex de l’atrocitat hagués dividit el cadàver en dues meitats longitudinals i repartit equitativament les punyalades a un costat i a l’altre, amb una exactitud inexplicable. La gravetat del crim va fer que un equip format pels millors detectius —sota la supervisió de l’inspector— es posés a treball nit i dia en el cas. Però, després de setmanes de treball, la investigació seguia en el mateix punt que al principi.
El segon cos sense vida tenia vuit impactes de bala al pit i els orificis estaven distribuïts amb la mateixa paritat esfereïdora que els del cadàver anterior. L’aparició de La nova víctima va fer que la policia intensifiqués les tasques de recerca. Malauradament, aquestes no van donar cap fruit i l'homicida va perpetrar noves actuacions, basades en la proporcionalitat punitiva que l’havia fet famós.
La manca de pistes desesperava l’inspector i ja no sabia quina direcció prendre. Per sort, en el moment més delicat de la investigació, quan la impotència s’havia apoderat d’ell, una simple casualitat el va ajudar a resoldre l’enigma.
Va ser observant el plànol de la ciutat que assenyalava on s’havia trobat cada víctima. El paper tenia la marca d’un plec que el dividia en dues meitats, gràcies al qual va poder comprovar que els senyals es repartien equitativament a tots dos costats de la divisió i que només un –el que corresponia a l’últim assassinat— no tenia rèplica encara. D’aquesta manera, va poder determinar el punt geogràfic exacte del proper crim.
Quan la policia va detenir el botxí, de seguida va entendre la seva obsessió malaltissa per l’equilibri. Al davant tenien un homenet contrafet i asimètric.