PRINCESA

Un relat de: gustav
Cada cop que la princesa dipositava els llavis en la pell d’un gripau, s’inflaven de mala manera i la cara se li omplia de grans i erupcions. Malgrat tot, s’aferrava a aquest procediment com si fos vigent més enllà dels contes i les llegendes. Els amics i la família la titllaven d’excèntrica, però ella estava convençuda que era l’única manera de trobar el seu príncep blau i insistia a petonejar batracis, esperant que algun dia es faria efectiva la preceptiva metamorfosi.
Però el dia no va arribar mai i es va haver de rendir a l’evidència de què els seus òsculs no provocaven cap transformació en els petits éssers viscosos. En canvi, a ella, els constants petonejos l’estaven deixant una cara verda i llefiscosa i un cos que es començava a veure afectat per la mateixa infecció. Així que, avergonyida per la recerca estèril de l’home ideal i horroritzada pel seu nou aspecte, va decidir no tornar més al reialme on, d’altra banda, ningú la trobaria a faltar.
Mentrestant, el seu organisme experimentava més canvis, d’entre els quals el més evident –i preocupant— consistia en la disminució gradual de la seva mida. Cada cop es feia més i més petita, fins que un dia ho va ser tant que va desaparèixer de la vista de tothom i va haver d’aprendre a evitar les trepitjades humanes i a defensar-se dels depredadors.
I així, després d’un llarg període de temps, durant el qual havia assumit resignada la seva nova aparença, va arribar saltironant a un indret humit. Allà va trobar un grup nombrós de congèneres que vivien entre el fang. Els mascles, de seguida van percebre el seu aire distingit i van voler festejar-la. Llàstima que ella feia massa temps que havia oblidat les seves aspiracions nupcials.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gustav

gustav

51 Relats

59 Comentaris

25275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.

jsimon24@xtec.cat