LACRIMOSA

Un relat de: gustav
La criatura fa un gruny profund, com un lament ancestral. Jeu de bocaterrosa en una taula metàl·lica, freda, les extremitats lligades amb corretges. L’envolten altres congèneres subjectats de la mateixa manera. Un robot li estimula les glàndules que té a la part posterior del cos amb uns tentacles articulats. El seu cos és prim i llargarut, eteri. Té la pell pàl·lida i brillant, sense pèls.
El cap li queda fora de la plataforma. A sota hi ha un recipient que recull el líquid porpra que li brolla dels quatre ulls, induït per les carícies mecàniques. De cop, el robot s’atura. El cubell està ple i s’ha de restituir. Un operari vestit amb bata blanca s’apropa i se l’emporta amb molta cura. Les llàgrimes són molt preuades, constitueixen la base d’un elixir que allarga la vida dels humans. L’ésser, exhaust, cau en un son profund i inquiet.
Té un somni. Està sol en un paratge erm i inhòspit. De sobte, sent un tro i una nau aterra no massa lluny d’on es troba. Del seu interior surten centenars d’homes. Porten armes làser i avancen agafats a unes xarxes. Per sobre dels seus escafandres daurats, un eixam de drons voleia rastrejant el terreny. Ell arrenca a córrer, amb l’esperança que no l’hagin vist. Però un dels artefactes el descobreix, avisa els caçadors i comença a perseguir-lo. Ell fuig amb totes les seves forces. No hi ha res a fer, la màquina és més ràpida i assoleix ràpidament la seva posició. De sobte, sent un dolor intens, els membres es paralitzen i cau a terra amb una postura forçada.
La represa de l’activitat dels braços mecànics el torna a la realitat, que no és més que la prolongació del mal son. Les llàgrimes afloren de nou amb facilitat, brillants, inevitables. S’escolen fins al decantador produint un so rítmic i opac que s’ajunta al repic dels altres plors. Produeixen una polirítmia curiosa, inquietant, com un rèquiem de percussions líquides que anuncia el dia en què els homes ressorgiran de la pols per ser jutjats.

Comentaris

  • Molt realista[Ofensiu]
    Endevina'm | 18-10-2021

    Dins de la llibertat que ofereix la ciència-ficció, ens has mostrat un relat molt real, per un moment he vist la granja de vaques de l'entrada del poble, on les pobres estan encarades a la menjadora i amb aquells estris enganxats a les mamelles que els treuen la llet.
    Però el teu relat és més esfereïdor per la imatge d'uns humans sense sentiments que per allargar el seu miserable viure esclavitzen una raça suposadament alienígena per capturar les seves llàgrimes.
    Ja et dic, molt realista, massa per a ser ciència-ficció, que de fet, aquest gènere ja ho té això; ens planta davant dels ulls la realitat que no volem veure, com si fos una distopia a la qual no hauríem d'anar... però ja hi som.

    Merescut primer premi, felicitats!

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    I no cal que facis res més, ja tenim la teva autorització de l'anterior relat finalista.

    Enhorabona!!

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gustav

gustav

56 Relats

77 Comentaris

30063 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.

jsimon24@xtec.cat