SUCCESSIÓ

L’antic regne medieval de B. va desaparèixer a causa de les supersticions de l’últim rei. El monarca creia que fer-se un retrat representava la renúncia immediata a la immortalitat atorgada per Déu a l’estirp. Estava convençut que si deixava plasmar la seva noble imatge sobre el llenç, l’ànima restaria captiva per sempre en el quadre i per això no es va deixar pintar mai.
Però, malgrat l’estricta aplicació de la norma, va morir quan, a causa d’una longevitat inusual, tot el reialme ja començava a creure en la seva perpetuïtat. I com que mai no es va preocupar de tenir descendència, abans d’expirar va fer cridar el seu nebot per nomenar-lo nou cap de l’estat.
Aleshores, va admetre a l’hereu que, en realitat, ara que la mort estava a punt d’emportar-se’l, marxar a l’altre barri sense retrat —única forma d'esdevenir immortal, va reconèixer— li produïa una gran decepció.
Llavors, el noi, amb la intenció d’aplacar l’angoixa del moribund, es va empescar que havia encarregat un retrat seu al millor pintor de la cort i que l’artista, a través d’un forat secret a la paret de la cambra reial, l’havia estat observant per pintar el quadre. El rei, lluny d’assossegar-se, va titllar el jove d’assassí i conspirador, va fer-lo apressar i, amb el darrer bri de força que li quedava, va signar la seva sentència de mort.
D’aquesta manera, amb el vell sobirà criant malves i el seu successor decapitat abans d’exercir el càrrec, el regne es va sumir en un llarg període d’incertesa marcat per les guerres de poder i els alçaments populars que van acabar amb la instauració de la república.