Vida en directe

Un relat de: aleshores
Tots miren el telèfon menys jo,
consulten l'oracle:
ho han de dir per les ones
perquè sigui ben cert.

En comptes d'això,
Jo consulto el fil blanc enganxat
a l'esquena d'algú davant meu....
No m'hauria de quedar
absort mirant enlaire,
o veient que algú esmorza,..

Puc, tanmateix, en directe,
imaginar-me els malucs només
per la forma que emprenen
les delicades cames veines,...

Veure qui soc de debò
en la imatge del vidre del metro,...

Còrrer perquè espero que
que no tingui res
algú a qui he pogut ferir,...

Veure un mar pla i blau,
nítid, al final del carrer,...

Observar el vapor,
brillant al sol,
sortir dels fumerals
amb infinites formes,...

Comentaris

  • betixeli | 11-11-2014

    Saps, fas enveja, de veritat, últimament viure en directe no s'estila i crec que em fa bastanta falta...bon relat!