Victimes dels prínceps de cartó-pedra i de la immediatesa

La societat està dissenyada per tal que si et trobes sola puguis trobar en algun lloc un príncep de cartró-pedra, però està poc especialitzada a crear espais de recepció de dones soles inespecífiques que volen debatre, compartir pensaments, millorar la societat o coses per l’estil. Fins i tot que només volen idear sobre aquests temes, que per què no? També és lícit.

També ens enganya o ens deixem enganyar amb l’efecte immediatesa, però res és immediat. Tot requereix un temps i un espai, sovint real. El dolor o la soledat no es resolen en un clic. I ningú et podrà resoldre un dolor x en un moment x. Tot implicarà un procés i pensar que no és així implicarà una gran frustració. Ni ser la reina del món, ni tenir la tecnologia més avançada et donarà una satisfacció immediata a una picor instantània. Hauràs de suportar la picor una bona estona, potser fins i tot dies o mesos, com a mínim un primer cop. Potser podríem dir que la picor mai no és instantània, es va coent. O potser sí? No ho sabria dir.

Ningú t’acompanyarà en un moment de soledat a les 15 h del dia 8 de setembre. Serà el dia 31 d’octubre en una hora programada potser a les 17 h quan aquesta soledat, ja ben fermentada tindrà algun acompanyament. Ni la més maca, ni la més intel·ligent, no tindran aquesta satisfacció i tothom passarà per aquest buit d’insatisfacció en algun moment. I no perquè hagi fet totes les enquestes, sinó per sentit comú. I és un somni pensar que algú està alletat durant les 24 hores. Sempre hi ha buits. Certament els nivells de patiment podran ser diferents, això dependrà de les ments. De com valoraran l’aliment que han rebut, en les hores que han estat alimentades. Potser hi ha gent que ni recorda que ha estat alimentada, perquè mentre n’era, ja pensava en el moment següent.

Els ecologistes en alguna cosa s’estimaran el Nadal i és que hi ha certs moments que el món s’atura, pràcticament.