Una més que deixa una flor amb amor

Boniques les circumstàncies: jo t’ajudaré a tu a morir-te i tu ajudaràs a un altre a morir-se. Per què a veure si hi haurà algú que pensarà que no ha ajudat a morir! Tothom té uns dolços ulls o altra mena d’ulls que en algun moment són necessaris perquè un altre faci el pas final. Clar que tot plegat som el resultat de milers d’ulls que ens han mirat de milers de formes diferents. I la suma de totes aquelles mirades es tanca amb una mirada final que en realitat només és final, però és una més. Damunt cadascú de nosaltres hi ha tantes empremtes de tants éssers: la venedora de diaris, el professor de matemàtiques, la metgessa del cap, el nen que juga al parc...capes i capes d’empremtes i mirades. Estem encadenats i tots comptem. Morir-se dolçament, amb l’ajuda d’algú com la darrera traveta en el camí de la desil·lusió.