Comprar i vendre

M’he equivocat, però he pagat. I qui paga té dret a equivocar-se, qui rep els diners, no. Aquest l’ha d’encertar sempre?

És bonic confiar,

— Tranquil! Jo et pago el que convingui, sé que em serviràs bé.

I qui és feliç o qui és orgullós? Qui paga sense problemes, content que pot pagar? Però aquesta alegria o orgull és un fracàs, perquè en realitat és qui rep qui està més feliç, sabent que ja està venut, potser.

Anem a pensar que tothom té bona intenció i que tots anem sobrepassats. Qui paga, és que necessita molt el que sigui, qui ven i se n’oblida és perquè va fatal i necessita vendre i vendre i oblidar-se’n de res més que no sigui vendre. Tothom pensant en ell mateix, però i si qui ven no serveix qui paga? Qui està servit?

No es pot vendre a algú necessitat si ho fa un necessitat. Cal que qui compri vagi sobrat, i ho faci a algú també sobrat. Però qui va sobrat, compra? Servit el conflicte. Qui ho té tot, no compra.