M'heu d'entendre

Morir-se i tenir-ho tot, és un atreviment, sobretot si tens molta gent que t’estima. Què diran de tu, si ho fas? Que els has abandonat? En aquestes circumstàncies el millor és morir darrera d’algú altre. Amb l’excusa de: a veure s’ha mort aquest... i he pensat que per què no em podia morir jo? Al capdavall no he vist la gent tan afectada al funeral. És que tinc el cos cansat, ho tinc tot vist, no penso que em pugui adaptar a la vida que s’obre davant els meus ulls. Llavors, no us ho prengueu malament, només seguiré aquesta amiga que acaba de morir i us haureu de reunir aquí unes horetes més per a dir-me a deu a mi, només serà això. Eh que tothom o comprèn?