viatge a la lluna

Un relat de: Bonhomia

fart de cabrons
intimidant la meva personalitat
en el ball salvatge
de l'acusació contra mi

la tele,
mitjans de comunicació:
mentides.

si necessito amor
deu ser una cosa molt personal
perque no el trobo

els teus llavis tan bonics
els teus ulls tan tímids
m'exasperen
em provoquen ansietat de no saber què fer

em posaré damunt la teulada
m'enfilaré fins a la lluna
i m'hi quedaré

Comentaris

  • Fins a la lluna o més enllà si es pot[Ofensiu]
    deòmises | 06-05-2008 | Valoració: 10

    Així també em sento jo molt sovint, company Sergi.

    Massa solitud, massa aïllament, massa hipocresia.

    Gràcies, d.

    (PS: la Naiade té raó amb el tema dels Reptes...)

  • una cosa molt personal[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-05-2008

    Bon text i frapant.

    Opino que l'amor no és necessitat i potser no cal viatjar a la lluna.

  • Clar de lluna | 30-04-2008

    ...Tothom vol escapar-se en algun moment de la seva vida i fer un viatge a la lluna o on sigui! Però ànims perquè tot arriba en el seu temps!

    Una abraçada!

  • Diría[Ofensiu]
    Melcior | 29-04-2008 | Valoració: 10

    que va passant la melàngia toca un xic de romanticisme , tranquil , la vida ja és aixó .
    Endavant!

  • Curt i explícit[Ofensiu]
    rnbonet | 29-04-2008

    Fugida perfecta, aquesta teua.
    I duradera.
    Salut i rebolica!

  • AiDuS[Ofensiu]
    AiDuS | 29-04-2008

    Jo de vegades també estic descol·locada i em sent com bé has explicat tu al relat...

    Molt bo!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.