Cercador
vertigen
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I el jo, estranyada, em miro i ell em mira a mi
perplex; i així mirant-nos, l'un a l'altre hipnotitzats
ens abracem travats íntimament,
i els ulls tancats,
de ple, ens precipitem
a l'estimball sens fons
del dia
fet vertigen.
Comentaris
-
força i bellesa a parts iguals...[Ofensiu]ROSASP | 06-12-2006
La vida és suavitat i vertigen, tot un món per descobrir.
Abraces aquest espai que no es pot definir, aquest ara continu que ens besa i ens sacseja sense intermitències.
És curiós; per mi, aquest poema és com mirar des d'un penya-segat i sentir la força del vent, el perill de caure i alhora una bellesa que gairebé fa mal.
Un cabàs de petons per tu! -
Fas una poesia...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 06-12-2006 | Valoració: 10
preciosa però aquesta especialment m'ha arribat molt a fons. Gràcies per compartir-la, Teresa.
Una abraçada -
poema estrebat[Ofensiu]gypsy | 05-12-2006 | Valoració: 10
i sincopat de gran bellesa, com tots els que t'he llegit, Teresa. Essent poemes curts condensen molt d'interior, amb paraules fortes i plenes de contingut.
Un plaer dels grans, sempre llegir-te.
Molts ànims pel que has passat i estàs passant.
Sigues forta, que ho ets, els teus mots ho criden al vent.
petons!!
gypsy -
HOLA TERESA[Ofensiu]meral | 04-12-2006
Per a mi el començar el dia també és sempre un vertigen.
Petons. -
reflexes[Ofensiu]Lady_shalott | 03-12-2006 | Valoració: 10
i pors, vertigen. Davant d'un mirall, un poema que t'hipnotitza, i t'agafa per qualsevol punt de l'ànima, sense cap mena de mirament.
Arribes fins el fons.
Petons de neta honorífica,
Lady Shalott
Valoració mitja: 10