Ventafocs

Un relat de: Mistela

Toquen les dotze, arriba l'hora
D'anar a casa i deixar el ball
Cap sabata lliuro a la vora
Perquè em puguis retrobar.
De carrosses no me'n fan falta
Ni vestits fins i daurats
Que nua tinc la pell més fina
I fa més bo d'acaronar.
L'home que amb mi dansava
Mostrant un perfil ben blau
Oh miratge! Oh fal·làcia!
Si el creia príncep, ara és gripau.
No hi ha fades que em conhortin
Ni madrastra a qui culpar
Els contes són pels qui portin
Disset lliris a la mà
-Un per cada any creient-me
Princesa sense regnar-
Mentre la vida m'avisa:
No duus els ulls embenats?
Alça el cap, tallat les trenes,
Pren les regnes del palau
Que després de tanta pena
Tornaràs a tenir pau,
Seràs la teva mestressa
La Ventafocs ha finat.

Comentaris

  • Versió adulta[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-04-2008

    Has fet una bona revisió d'un dels contes infantils més clàssics i coneguts, d'un dels mites literaris recreats un cop i un altre.
    És la teva, evidentment, una versió per als adults, especialment per a aquells que han superat l'edat adolescent i són capaços de captar la ironia que has utilitzat, la crítica que has deixat anar com qui no vol...
    Has escrit, resumint, uns versos amb bon contingut i amens de llegir!

    T'envio una abraçada encantada d'haver-te descobert,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mistela

Mistela

13 Relats

43 Comentaris

16204 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc nascuda a Barcelona, però visc al Vallès. Encoratjada per haver guanyat el premi de redacció de la Coca-Cola vaig fer un any de periodisme, que em va servir per descobrir que no tinc la desimboltura dels cercadors de notícies sinó més aviat l'esperit introspectiu dels cercadors de respostes, així que vaig decidir-me per la psicologia. He estat molts anys -masses- sense escriure ni un rengló, però sembla que he tornat al punt de partida per seguir una senda que no hagués hagut de deixar mai, puix en el meu cas mot a mot és la manera com vaig trobant-me i entenent, només a voltes, i molt sovint a empentes, la vida.

Sóc persona de contrastos: comunicació i reserva, sorpresa i seguretat, impulsivitat i reflexió, sociabilitat i solitud, muntanya i mar, compassió i crítica, indolència i perfeccionisme, generositat i egoisme, força i por, sol i nit, estiu i neu, preguntes i respostes, curiositat i discreció, música i silenci, arrels i llibertat, complexitat i senzillesa, ment i cor... i intento trobar l'equilibri entre tots ells, suposo que, si fa no fa, com tothom.

Tinc dos fills que són el meu actiu més important; no he plantat cap arbre ni he escrit cap llibre, qui sap si ho arribaré a fer mai...