Voldria

Un relat de: Mistela

Voldria...


Ser sempre teva,
teixida a la teva pell
per damunt del temps
i de la distància.

Ser gata al teu terrat
i música inspirada
que trenca el silenci
quan t'és massa dens.

Ser matí del teu demà
amb el sol abrusador
reblin d'energia l'ànima
i espígol que t'aroma la pell.

Ser l'aire càlid
que s'esmuny del teu alè
per retornar fet sorpresa
i deixar-te sense paraules.

Ser la llàgrima
que llisca pel teu rostre
i la brisa que l'eixuga
regalant-te l'esperança.

Ser flama roent
que s'encén als teus braços
només amb una besada
i ploma suau que t'acarona l'espatlla.

Ser somriure que t'alegra,
esclat irat que t'exalta,
un misteri quan és fosc,
una ofrena a trenc d'alba.


Ser la teva princesa
que nua et pren la mirada
s'embolcalla amb el teu cos
i amb el teu deler és sadollada.


Voldria...

Ser adéu per volar sola
i tornar al niu cada vespre.


Comentaris

  • gràcies mistela,[Ofensiu]
    OhCapità | 28-10-2008

    per comentar-me quan havia quedat ja en el més profund anonimat d'aquesta família que és Rc.

    voldria ser moltes coses a la vida, ... millor persona, però tots tenim els nostres defectes, ... un d'ells era parlar de vós a tothom de per aquí, ... i alhora de fer aquest poema em vaig oblidar de canviar el temps verbal, ... un descuit sí, però no fet expressament, ... la realitat del meu senderi es va veure afectat, ...

    gràcies,... i t'encoratjo a seguir endavant, a publicar més poemes, a experimentar, a aprendre, a sentir, ... tot un viatge

    OhCapità.

  • Contraris que s'agrupen per a ser un.[Ofensiu]
    deòmises | 23-03-2008

    Bonic poema de versos semicurts, entre reflexió i amor a l'altra persona. Com indica ANEROL, els dos darrers versos són el final precís al poema.

    Gràcies, d.

  • molt maco i expressiu[Ofensiu]
    ANEROL | 16-01-2008

    els dos últims versos són el gran toc final

  • Voldria ser...[Ofensiu]
    Avet_blau | 18-11-2007 | Valoració: 10

    Voldria ser...
    el silenci compartit
    que es amic que mai traïciona,
    i volar en nit màgiques
    repartint olors, cants i estels,
    i retornar al niu,
    nomes quan el cel clapejat de blaus
    s' adormi.

    Voldria ser...
    llàgrima vessada del plaer,
    o ulls, misteri de la nit ,
    ofrena per l' albada
    i que amb un somriure net
    esborressis qualsevol dubte ,
    per estimar altre cop
    ... en arribar la vesprada.

    Excel.lent
    Avet_blau
    Avet_blau

  • Benvinguda a RC[Ofensiu]
    Libertas | 17-11-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantat, realment.

    I estic molt d'acord amb el comentari anterior, com ho ha valorat. El desig,...el desig ho és tot?

    Potser.

    Els darrers dos versos...fantàstics.


    Libertas

  • sonicnou | 15-11-2007 | Valoració: 9

    ...magnific poema en que mostres un desig de vegades dificil d'aconseguir, el de fer compatible la llibertat individual dins d'una relació de parella. Bon començament!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Mistela

Mistela

13 Relats

43 Comentaris

17216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc nascuda a Barcelona, però visc al Vallès. Encoratjada per haver guanyat el premi de redacció de la Coca-Cola vaig fer un any de periodisme, que em va servir per descobrir que no tinc la desimboltura dels cercadors de notícies sinó més aviat l'esperit introspectiu dels cercadors de respostes, així que vaig decidir-me per la psicologia. He estat molts anys -masses- sense escriure ni un rengló, però sembla que he tornat al punt de partida per seguir una senda que no hagués hagut de deixar mai, puix en el meu cas mot a mot és la manera com vaig trobant-me i entenent, només a voltes, i molt sovint a empentes, la vida.

Sóc persona de contrastos: comunicació i reserva, sorpresa i seguretat, impulsivitat i reflexió, sociabilitat i solitud, muntanya i mar, compassió i crítica, indolència i perfeccionisme, generositat i egoisme, força i por, sol i nit, estiu i neu, preguntes i respostes, curiositat i discreció, música i silenci, arrels i llibertat, complexitat i senzillesa, ment i cor... i intento trobar l'equilibri entre tots ells, suposo que, si fa no fa, com tothom.

Tinc dos fills que són el meu actiu més important; no he plantat cap arbre ni he escrit cap llibre, qui sap si ho arribaré a fer mai...