Preludi

Un relat de: Mistela

PRELUDI

Quan el sol, rendit, s'atansa
a besar el carmesí horitzó
les ombres bressolen la tarda
manllevant-li l'escalfor.
Mentre el goig amb la pena dansa
fem llur preludi nostre, amor.

Incisius acords s'allotgen
en qui agonitza amb dolor
sens treva furten, ferotges,
sentits, voluntat, tebior.
Amants lliurant-se enardits
enceten deliciós estudi
bescanviant gaudi i fluids
fent-ne del sexe un preludi.

El poder, foll d'ambició
llueix guarnida milícia,
la costeja amb la suor
de qui somnia justícia.
La misèria ho paga car,
no té roba que la mudi
ni aliment, ni aigua, ni llar.
Per a ella també hi ha un preludi.

Silenci enmig de la prada,
verd brillant contra un cel blau,
rierols, pastura, obaga,
etern emblema de pau!
Sobtadament brama el diable:
amb guerra fa els infants vells.
Tots innocents, i tots culpables.
Esclati un preludi per a ells.

Gastat l'amor, germina el tedi:
parelles que foragiten
del seu ahir l'encanteri,
no es toquen, no es senten, no es miren.
Dos ancians de la mà enguany,
mig segle d'amor sincer
forjat amb esforç i afany
els brinda el preludi darrer.

Crit exultant de la dona
que infanta el joiell més preuat,
amb dolces notes bressola
la vida que a la seva ha nuat.
Vetlla una mare el seu fill,
mal fat li ha pres d'antuvi,
s'arrapa al cos, fred com l'espill.
Son clam és llòbrec preludi.

Constant, retorna l'albada,
nova promesa ens dugui.
Esvaint paüra i basarda,
festeja la nit com un nuvi.
Mentre bastim l'esperança
fem nostre, amor, un preludi.

Comentaris

  • Funebre[Ofensiu]
    Corall | 03-12-2008 | Valoració: 10

    Si molt tetric.....pero molt ben escrit. Desesperançador, trist llóbrec preludi....pero molt ben escrit.
    Ets molt bona poetisa.
    Felicitats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mistela

Mistela

13 Relats

43 Comentaris

16211 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc nascuda a Barcelona, però visc al Vallès. Encoratjada per haver guanyat el premi de redacció de la Coca-Cola vaig fer un any de periodisme, que em va servir per descobrir que no tinc la desimboltura dels cercadors de notícies sinó més aviat l'esperit introspectiu dels cercadors de respostes, així que vaig decidir-me per la psicologia. He estat molts anys -masses- sense escriure ni un rengló, però sembla que he tornat al punt de partida per seguir una senda que no hagués hagut de deixar mai, puix en el meu cas mot a mot és la manera com vaig trobant-me i entenent, només a voltes, i molt sovint a empentes, la vida.

Sóc persona de contrastos: comunicació i reserva, sorpresa i seguretat, impulsivitat i reflexió, sociabilitat i solitud, muntanya i mar, compassió i crítica, indolència i perfeccionisme, generositat i egoisme, força i por, sol i nit, estiu i neu, preguntes i respostes, curiositat i discreció, música i silenci, arrels i llibertat, complexitat i senzillesa, ment i cor... i intento trobar l'equilibri entre tots ells, suposo que, si fa no fa, com tothom.

Tinc dos fills que són el meu actiu més important; no he plantat cap arbre ni he escrit cap llibre, qui sap si ho arribaré a fer mai...