Saps?

Un relat de: Mistela

Saps?

La vida pot ser un miracle:
És calor a la pell
i nau que viatja,
és veu que canta,
amor que exalta
i clan sàvia
que obre el cor
i l'escalfa.

Saps?
La vida pot ser una càrrega.
És fred a l'ànima
i vaixell que naufraga,
és música desentonada,
desafecte sense esperança,
i tenebra que tanca la ment
i l'apaga.

Saps?
La vida és sempre
una endevinalla:
Breus esclats de goig intens
que esborren les llàgrimes,
tocs de tragèdia
impotent i amarga
robant-te la calma.

Saps?
No oblidis mai
que la vida és màgica.

Comentaris

  • Un cant d' amor, que escalfa el cor.[Ofensiu]
    Avet_blau | 04-12-2007 | Valoració: 10

    A vegades son un esclat de llàgrimes,
    que esborren el goig.
    i aquests moments mes màgics,
    que omplen de pau l' anima.
    pero molt sovint es un cant d' amor
    que escalfa el cor,
    doncs es afecte i esperança.
    Avet

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Mistela

Mistela

13 Relats

43 Comentaris

17209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc nascuda a Barcelona, però visc al Vallès. Encoratjada per haver guanyat el premi de redacció de la Coca-Cola vaig fer un any de periodisme, que em va servir per descobrir que no tinc la desimboltura dels cercadors de notícies sinó més aviat l'esperit introspectiu dels cercadors de respostes, així que vaig decidir-me per la psicologia. He estat molts anys -masses- sense escriure ni un rengló, però sembla que he tornat al punt de partida per seguir una senda que no hagués hagut de deixar mai, puix en el meu cas mot a mot és la manera com vaig trobant-me i entenent, només a voltes, i molt sovint a empentes, la vida.

Sóc persona de contrastos: comunicació i reserva, sorpresa i seguretat, impulsivitat i reflexió, sociabilitat i solitud, muntanya i mar, compassió i crítica, indolència i perfeccionisme, generositat i egoisme, força i por, sol i nit, estiu i neu, preguntes i respostes, curiositat i discreció, música i silenci, arrels i llibertat, complexitat i senzillesa, ment i cor... i intento trobar l'equilibri entre tots ells, suposo que, si fa no fa, com tothom.

Tinc dos fills que són el meu actiu més important; no he plantat cap arbre ni he escrit cap llibre, qui sap si ho arribaré a fer mai...