Resplendors

Un relat de: Mistela

Has tornat altra vegada
Al teu fer habitual
De tant en tant em daràs
Un cordial bon dia
Treient el cap sens quedar-t'hi
Com un flash encès
Pel remordiment, el sexe
L'arrogància o la felonia
-Tan se val si no és amor-.
I no vull pas malgastar
Mesos novets de trinca
Col.leccionant breus destells
Fent-ne d'ells l'únic focus
Que alimenti el meu deler
Amb resplandors de sadisme.
Vingui la fosca, mal que em pesi,
Abans que una llum tan mesquina.
No em conformo amb espurneigs
Dona'm sol, que em porta vida!

Comentaris

  • buscant la llum.[Ofensiu]
    Avet_blau | 31-05-2008 | Valoració: 10

    a la recerca de un mes enllà,
    en un present feixuc i monoton;
    petició desgarrada a la vida, al amor,
    de sortir d' una rutina que aclapara,
    i enmalalteix.
    nomes el sol amb la seva calidesa fidel
    ens retorna l' il.lusio de viure.

    Avet

  • pessigolles de satisfacció[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-05-2008 | Valoració: 10

    El teu relat em mou:

    "col·lecionant breus destells" Sí, moltes vegades son breus... i repetits...tornen de nou i son nous.

    "dona'm un sol, que porta vida" I també, no cal esperar el regal... el sol surt sense demanar-ho.

  • Impressionant[Ofensiu]
    allspicants | 01-05-2008

    Sembla que estàs en un carreró sense sortida i a la voluntat de un altre. Estic amb tu, val més morir en vida que alimentar falses esperances, no ens podem alimentar de flashos.
    Molt ben expressat, espero que sigui inventat però si no també i han moltes opcions a la vida

  • "Vingui la fosca, mal que em pesi,[Ofensiu]
    franz appa | 24-04-2008

    Abans que una llum tan mesquina."
    Valerosa determinació aquesta, que crec que dialoga amb aquests versos que vaig escriure en encetar el meu cicle Abismes:
    "així la meva veu sigui silenci
    abans que tremolosa fressa."

    Potser el teu poema ho trasllada a un àmbit més privat, i potser això justifica una expressió tan taxativa.
    En tot cas, radical conclusió:
    "No em conformo amb espurneigs
    Dona'm sol, que em porta vida!"

    La teva bio t'autodescriu tant com impulsiva com reflexiva.
    Crec que la reflexió sovint ens convida a veure que la línia d'ombra sol estar poblada de grisos que matisen els contrastos, però és important que la literatura marqui de vegades els extrems.

    Salut,
    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mistela

Mistela

13 Relats

43 Comentaris

16102 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc nascuda a Barcelona, però visc al Vallès. Encoratjada per haver guanyat el premi de redacció de la Coca-Cola vaig fer un any de periodisme, que em va servir per descobrir que no tinc la desimboltura dels cercadors de notícies sinó més aviat l'esperit introspectiu dels cercadors de respostes, així que vaig decidir-me per la psicologia. He estat molts anys -masses- sense escriure ni un rengló, però sembla que he tornat al punt de partida per seguir una senda que no hagués hagut de deixar mai, puix en el meu cas mot a mot és la manera com vaig trobant-me i entenent, només a voltes, i molt sovint a empentes, la vida.

Sóc persona de contrastos: comunicació i reserva, sorpresa i seguretat, impulsivitat i reflexió, sociabilitat i solitud, muntanya i mar, compassió i crítica, indolència i perfeccionisme, generositat i egoisme, força i por, sol i nit, estiu i neu, preguntes i respostes, curiositat i discreció, música i silenci, arrels i llibertat, complexitat i senzillesa, ment i cor... i intento trobar l'equilibri entre tots ells, suposo que, si fa no fa, com tothom.

Tinc dos fills que són el meu actiu més important; no he plantat cap arbre ni he escrit cap llibre, qui sap si ho arribaré a fer mai...