Mapes

Un relat de: Mistela

Mapes



Alguns són caos a voltes,
enforcalls enrevessats
amb dreceres, vies mortes,
embussos, impactes i taps.

La ment condueix d'esma,
s'embolica amb tant revolt,
cerca a cegues una senda
més... va en cercles, perd el nord.

Llavors li entra paüra
i petja l'accelerador,
tot és córrer, res l'atura
com no sigui un mur traïdor.

I abans de llençar-s'hi a sobre
hi ha un instant de reflexió:
Vida o mur? Frenar o córrer?
Val la pena l'excursió?



D'altres es tracen mapes
on no hi ha res a l'atzar,
rutes rectes i marcades
curulles de senyals clars.

Tot és recte, cap sorpresa,
el motor ben revisat,
vides planes, llums enceses,
si hi ha esculls no els han notat.

A l'hora prevista entren,
quan toca marxar se'n van,
la línia ben definida,
sempre sabent el què es fan.

Controlant-ho tot respiren
rutines a tort i a dret,
rera del mur tot s'ho miren.
Voleu llibre més obert?




Jo vull una vida rica
en estances i vials,
no gens plana ni avorrida
també serena quan cal.

I una ment ben desperta
per poder copsar-ho tot.
No em plau que em marquin solfes;
curses suïcides, tampoc.

Desitjo equilibri perfecte
entre passió i saber fer,
novetats, sí, també dreceres
per fer el camí més planer.

Que els mapes i les guies,
senyors meus, me'ls busco jo,
però puc, si així ho desitges
compartir amb tu els revolts.

Comentaris

  • Equilibri[Ofensiu]
    ciosauri | 02-04-2008

    Hola Mistela! Et torno la visita. I et confirmo la impressió de compartir característiques els que tenim aquestes dèries d'escriure i llegir. Jo subscriuria sencer el segon paràgraf de la teva biografia... Això de cercar els equilibris té el seu què: mentre ho fem oscil·lem com si caminéssim sobre la corda fluixa, no? A mi m'ho sembla, vaja. I l'enhorabona pel premi de la Coca Cola; era molt difícil guanyar!!!

  • la vida no deixa mai mapes,[Ofensiu]
    Avet_blau | 25-11-2007 | Valoració: 10

    Mapes !
    Que altres experts han marcat en paper;
    jo m'ho miro amb recança,
    doncs m'agrada marcar jo el camí.

    De segur que deixaré la drecera
    i arribaré igual al destí
    l' important no es fer carrera
    si no arribar be a la fi .

    Es el camí el que compte
    aquí aprenem i sofrim
    cal perdre's, i anar enrere si cal
    per orientar-se es vital;

    La vida no deixa mai mapes,
    els escrivim quan morim,
    ...al record.

    Avet_blau
    (gracies per el comentari)

l´Autor

Foto de perfil de Mistela

Mistela

13 Relats

43 Comentaris

17139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc nascuda a Barcelona, però visc al Vallès. Encoratjada per haver guanyat el premi de redacció de la Coca-Cola vaig fer un any de periodisme, que em va servir per descobrir que no tinc la desimboltura dels cercadors de notícies sinó més aviat l'esperit introspectiu dels cercadors de respostes, així que vaig decidir-me per la psicologia. He estat molts anys -masses- sense escriure ni un rengló, però sembla que he tornat al punt de partida per seguir una senda que no hagués hagut de deixar mai, puix en el meu cas mot a mot és la manera com vaig trobant-me i entenent, només a voltes, i molt sovint a empentes, la vida.

Sóc persona de contrastos: comunicació i reserva, sorpresa i seguretat, impulsivitat i reflexió, sociabilitat i solitud, muntanya i mar, compassió i crítica, indolència i perfeccionisme, generositat i egoisme, força i por, sol i nit, estiu i neu, preguntes i respostes, curiositat i discreció, música i silenci, arrels i llibertat, complexitat i senzillesa, ment i cor... i intento trobar l'equilibri entre tots ells, suposo que, si fa no fa, com tothom.

Tinc dos fills que són el meu actiu més important; no he plantat cap arbre ni he escrit cap llibre, qui sap si ho arribaré a fer mai...