Cercador
Valdediós Villaviciosa Astúries, 1937
Un relat de: instants- Compartir:
"La mare trigava molt. Ja eren les sis de la tarda i ella acostumava a arribar vora les cinc. No m'ho vaig pensar i vaig sortir a buscar-la. Abans d'arribar a l'hospital de malalts mentals de Valdediós vaig veure sota les alzines la terra remoguda, al costat de la tàpia que cercava l'hospital. M'hi vaig acostar, a poc a poc, i vaig veure una cosa que no oblidaria mai. que va fer que perdés la meva infància i joventut entre la por i la desesperança; allí entre la terra remoguda vaig veure un tros de carn desgarrada, inflada, desfent-se al sol i amb una pudor horrible. Era una extremitat humana que sobresortia de la terra humida.
Vaig començar a córrer com un esperitat. Em van parar els braços de la mare que estava al bell mig del camí. Em va agafar amb força, plorava. "
Comentaris
-
Barbàrie[Ofensiu]kukisu | 23-05-2006
Els braços de la mare... únic refugi per fugir de la barbàrie de totes les guerres!
-
És cert[Ofensiu]M.Victòria Lovaina Ruiz | 13-05-2006
Molts van perdre la infantesa i la joventut, i també la vida.
Una abraçada. -
Ens parles d'una vergonya[Ofensiu]angie | 25-04-2006
No va ser un més dels fets de repressió que es van viure durant la guerra civil, no... Va haver un capellà inclús que va beneïr la matança...
Has remenat la història desgraciada, de la mateixa manera que molts familiars dels morts remenaren al cap dels anys aquelles foses comuns, cercant un bri de dignitat...
Ens has posat en la pell d'un nen per fer-ho més colpidor i obrir-nos els ulls per evitar que torni a passar res semblant.
Molt bé, Pau... (podries fer un relat llarg)
A banda del comentari, la Sílvia és una canya, em va encantar conèixer-la i ja li vaig dir que et dec el llibre de la història del franquisme, collins...
M'encanta la primera cita de la biografia
petons
angie
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96474 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.