Val la pena

Un relat de: Frèdia
Ja fa temps que la veu així: pansida, malenconiosa, absent... No fa gaire encara feien llargs passejos a la vora del riu o anaven fins al bosquet caminant i s’asseien a prop de la font i berenaven plegats. Encara jugava a esquitxar-lo com si fos una criatura. És cert que ella ja no anava tan lleugera i que l’havia d’esperar. Si alguna vegada es despistava i ella li deia «va, home, no corris tant!», li agafava una pena fonda i ja intuïa que ella tenia algun problema, perquè ell no hi anava pas, de de pressa. I sí que en tenia un, un de gros. El cor ja ho té això, quan menys t’ho esperes s’atura, com els cotxes sense benzina. I el seu s’aturaria aviat. El dia que li donaren el diagnòstic van estar molta estona al sofà, un a costat de l'altre, sense mirar la tele, sense que ella s’interessés per la sèrie que no es perdia mai.

Ara li costa aixecar-se del llit. Si no fos per ell que li dóna les espardenyes... I del llit se’n va directe al sofà. Ell li acostà les pastilles i insisteix perquè se’n prengui una, perquè un cop se l’ha presa té més energia. La pastilla l’ha eixoriveix i ja pot menjar una mica i, fins i tot, fer-li una carícia i mirar-lo amb aquells ulls amorosos que tant li agraden. I llavors ja sap que aniran fins al carrer major, a poc a poc, aprofitant el sol de migdia, faran mitja volta i tornaran cap a casa. L’omple de joia ser el seu acompanyant. Més d’un d’aquells vells de la plaça deuen tenir-li enveja, perquè ella és dolça i amable, mai li ha dit una mala paraula i sempre l’ha cuidat bé. S’ha de preparar per quan es quedi sol, però ella no es pot adonar d’això, ella l’ha de veure ben alegre fins al final, com ha estat sempre. El que ella ha de percebre és que per damunt de tot val la pena ser Black Terrier III, com diu la seva plaqueta d’identificació, encara que ell tingui els rínxols ben blancs i sigui un gos d’aigua.

Comentaris

  • Companys[Ofensiu]
    kukisu | 15-03-2012 | Valoració: 10

    Molt ben escrit, que conserva la sorpresa fins al final.M'agraden molt els gossos i el gats, trobo que fan una tasca que no té preu com a companys nostres. També m'agrada molt la sensibilitat que expressen els teus relats.

  • Quanta tendresa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-11-2011 | Valoració: 10

    i "humanitat" traspua aquest relat, Frèdia !La teva sensibilitat és de les que emocionen.
    Gràcies per escriure .

    Ah ! I també pel entranyable comentari que vas fer-me. A mi també m'agradaria MOOOOLT conèixer-te personalment.
    Una carinyosa abraçada i no decaiguis mai. Si et ve de gust llegeix el meu relat "Demà ". (No cal que me' l comentis). J o el vaig escriure en un moment que estava baixa de to i , veus, ja ha passat.

  • Frèdia...[Ofensiu]
    - | 18-11-2011

    Fa uns mesos em vas deixar un comentari que no he oblidat, i tenia pendent respondre’t, però amb la meva habitual desídia ho he anat deixant passar. En ell em deies que m’afegies a “preferits”, i això em va fer tanta il•lusió que et volia fer saber que jo et tinc a tu a “preferits” des de fa molt molt temps, pràcticament des que vaig arribar a aquí. I t’ho dic ara, sense més demora, després de llegir el teu darrer post al fòrum, perquè em veig força reflectida en el que hi dius, el que et qüestiones; somniar, llegir i passar d’escriure... A mi em tempta, sí, i alguna vegada he escrit una tonteria només per no deixar-ho (el darrer poema n’és un bon exemple, no cal anar més lluny). Però quan algú de vosaltres s’ho planteja, ho veig ben diferent... llavors, alguna cosa es remou i salta l’alarma... Com...? Que ho vols deixar? Ei ei, que jo et vull seguir llegint, a tu i a tots!! ...si val la pena...? I tant que val la pena!! Vinga maca, una abraçada i endavant!

  • I ha valgut la pena...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-11-2011

    seguir-te llegint. Però això, amb tu, Frèdia, no és pas cap descobriment.
    En aquest cas trobo que, sense bandejar el tema dels sentiments i de les emocions en les que hi tens la mà trencada, aquí has mostrat una gran habilitat tècnica, teixint de mica en mica amb les paraules justes i encertades el que esdevindrà pel lector una sorpresa increïble: la naturalesa dels personatges. Al cap i a la fi, també ells es mouen pels sentiments. I, afegiria, que en molts casos, encara ho manifesten amb més fervor o intensitat.
    M'ha encantat la teva sorpresa.
    Un altre petonet, maca!

    Mercè

  • Acceptació, coherència i valentia[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-11-2011

    Avui he deixat a un costat les urgències, i mentre la pluja cau a l’altre costat dels vidres, em regalo el teu darrer relat publicat.
    Ho faig amb una certa recança, ja que em deixo altres anteriors sense obrir, però prenc nota de què em queden pendents i després de fer-me el propòsit de tornar a passar per descobrir-los, em decideixo a gaudir d’aquest.

    Ha estat una bona elecció, sens dubte.
    És un relat tendre sense embafar i detallista sense excessos, molt ben portat endavant mercès a la prosa fluida i la intenció clara de la seva autora.
    ( Saps una cosa? Per diferents motius, m’ha recordat un altre de meu, dels primers que vaig publicar, que porta per títol En paral•lel ( si li vols donar un cop d’ull, clica damunt les lletres en colors i ho trobaràs ). Sempre m’agrada trobar coincidències, que semblen apropar-nos, malgrat la distància... )

    Del teu escrit, m’ha commogut tot, i m ’ha deixat un somriure admirat als llavis, aquesta aposta per l’alegria “fins al final” pel que denota d'acceptació, coherència i valentia, tramesa amb pocs mots.

    T’envio una abraçada valenta, una mica passada per aigua,
    Unaquimera

  • He vist el teu comentari[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-10-2011

    i he re-visitat el teu últim relat. Pura poesia, una passa més de bon nivell literari. Ens en sortirem, segur, potser mai serem mediàtics, però ningú ens podrà treure la passió i la il·lusió per millorar i crear noves vides amb diferents visions. Parles, en el teu comentari al meu relat, d'un conte que ningú de Relats ha pogut llegir... bé, sí, una persona de Relats, més tu i jo, tres en total. Els caldrà comprar el llibre.

    Aquest mes hi ha bon nivell en el camp sentimental del concurs de la rádio, i el teu relat és un bon pretendent a ser triat.

    Bona nit, i fins demà.

    Ferran

  • Singular i corrent[Ofensiu]
    franz appa | 17-10-2011

    Hi ha mirades que només poden ser copsades amb les mirades d'altri. L'intercanvi subtil, delicat, de les mirades dels dos protagonistes ens porten entre passajades lentes per aquesta singular història d'amor que, al cap i a la fi, no deixa deser corrent.
    M'entendrà el lector que hagi llegit aquest relat, i em salvarà l'aoarent contradicció.
    I em dirà: ah, sí, aquesta mirada ha estat copsada per una narració- I ens ha estat tramesa- I ha valgut la pena rebre-la.
    Una abraçada,
    franz

  • l'he trobat[Ofensiu]
    Endevina'm | 16-10-2011

    molt bonic, ben narrat i amb la sorpresa que tanca el relat ben portada.

  • crohnic | 16-10-2011

    Un relat molt bonic que transmet una gran tendresa quan el llegeixes... A més a més, per si no n'hi hagués prou amb els sentiments que evoca, el tanques amb una bona sorpresa final, que encara deixa un millor gust final...

  • un fi, una fi...[Ofensiu]
    Onofre | 16-10-2011 | Valoració: 10

    el que de debò paga la pena, a fi de comptes, és arribar-hi... sense fer una mala fi.

  • Delicadíssim[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 16-10-2011 | Valoració: 10

    I escrit a consciència. M'agrada molt llegir coses tan fràgils de la vida i les possibilitats de les persones amb problemes d'emocions, perquè sento que les comparteixo.
    Moltes gràcies pel comentari, Frèdia.


    Sergi

  • Sí, val la pena,[Ofensiu]
    allan lee | 15-10-2011

    i tant. Aquesta delicadesa que enfila tot el relat, l'espurna d'un amor que és intemporal, perquè no te edat ni sexe ni espècie a on agafar-se, sinó que s'alimenta de la companyia, de l'olor de les coses menudes. M'agrada molt, estimada Frèdia, i, com t'he comentat altres vegades, el tema és ben trobat, però no pas original; l'original, aquí, és el punt de vista i la deliciosa manera d'exposar-lo. Això que brodes. Una abraçada

    a

  • Tot i que t'he vist a venir...[Ofensiu]
    copernic | 13-10-2011

    (últimament estic molt amatent) he de reconéixer que la fluïdesa de la història m'ha captivat i fins i tot, en algun moment he pensat que es tractava de persones. De tota manera, molt ben amagada la sorpresa del final que si no fos perquè gat escaldat l'aigua tèbia tem no hauria descobert. El text és curt però molt ric en evocació. De fet és el seu principal atractiu. Les imatges que crees amb les paraules són molt clares i sensitives. Vull dir que llegint-te es pot sentir literalment l'escalfor del sol tebi d'hivernper exemple. Enhorabona per tan bon relat!

  • m'ha encantat fredia..[Ofensiu]
    joandemataro | 13-10-2011 | Valoració: 10

    ple de tendresa, es refereixi a animals o a persones...tots tenim de ben segur la nostra sensibilitat d'una manera o altra...

    una salutació ben cordial
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: