Vaig embogir en creure't meva

Un relat de: llamp!
Dolça metzina, dona preciosa, no ets cap objecte,
però jo et volia posseïr com qui et té sotmesa,
i no, ets aire esmunyedís i lliure.

Dolça fèmina, canon de bellesa, no ets per ser de ningú,
però jo et volia posseïr com qui té un fetitx,
i no, ets il·lusió sanadora i perpètua.

Dolça divinitat, traç de perfecció, no ets per ser lligada,
però jo et volia posseïr com qui té de tu allò més preuat,
i no, ets salvaguarda del destí.

Dolça excelsitud, deïtat femenina, ets de ser particular,
però jo et volia posseïr com a taure que sóc, possessiu,
i no, tu ets aquari amant de la humanitat.

Dolça pulcritud, sensual femella, no ets submisa,
però jo et volia posseïr com qui frisa per tenir-te entre les mans,
i no, ets taxativa en les teves decisions.

Dolça serenitat, ideal parella, no ets de donar-te a qui sigui,
però jo et volia posseïr com qui anhela la profunditat del teu ésser,
i no, ets sincera abans que res.

Dolça il·lusió, ideal acompanyant, ets de ser generosa,
però jo et volia posseïr com qui venera el culte diví,
i no, ets d'esperit indomable.

Vaig embogir en creure't meva i voler-te meva,
i de ser una sola cosa en la que fondre's templadament,
fent camí junts en el que seguir les vicissituds del destí.

Vaig creure't meva i vaig embogir sense saber com,
només vaig creure en la ceguesa de la inèrcia,
i en el desig sexual desfermat i captiu de la ment.

Vaig fondre'm amb la templança de tenir-te a prop,
i vaig adonar-me que eres inabastable per mi,
i no em podia creure que t'hagués tingut així.

Vaig quedar desfet a miques en saber de tu el teu no,
que el teu sentiment ja no era el mateix,
i en saber-me rebutjat vaig claudicar, incrèdul.

Vaig adonar-me que els teus valors i els meus diferien,
que no érem del mateix pensar ni sentir,
malgrat volguéssim encaixar les peces el puzzle no encaixava.

Vaig sentir-me molt abatut en caure pres de la ignominiosa veritat,
i en veure'm a mi caure tan baix que desespero,
i et veig allunyant-te de mi fins la posteritat.

Vaig tenir-te tan a prop, vas ser tan meva, vas fer-te tan present,
que no podia fer cas omís de la teva honestedat,
i vaig caure en el joc de la comunicació subversiva.

Vaig malversar el cabal oníric de la nostra relació,
ometent allò més tascendental en qualsevol missatge benèvol,
i vaig traspassar la frontera del que és factible.

Dolça Madonna, guapa companya, vas obrir el meu cor amb una clau màgica,
i jo em vaig obrir a tu essent conscient de saber-te prop meu,
i sí, guardo els nostres secrets en el fons del meu ésser, encara incandescent.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: