Una segona cara que ja no mostraré

Un relat de: Marteta
No m'esforçaré per somriure, simplement ho faré quan em surti del cor.

No m'agraden les cares que em fas. No m'agrada que siguis falsa amb mi. Pot ser que jo abans ho fós, però mai ho he negat, adamés, ara ho afirm, vaig ser falsa amb tu. Em fa ràbia que tu parlis de modals amb mi. Em fa molta ràbia tot això. Tu em somrius, jo a tu ja no. Després parlaràs de falsetat a la gent, per aparentar una persona que no ets. Per parèixer més culta? Tal vegada ho faguis per això. Però no m'aguanto més... No saps el que és la vida verdaderament, no saps el que és admetre els teus errors,no podràs apreciar mai com es sent quan una persona allibera tot el que sent, no saps.. no saps res nena. Però després de tot això, no em demanis un somriure, perquè fins que tu no em fasis una sincera mala cara jo no et tornaré aquest somriure fals que tant em reclames.

Comentaris

  • Que...[Ofensiu]
    Bonhomia | 19-03-2012 | Valoració: 10

    ... contundent que ets i quanta raó que tens a l'escriure unes paraules que d'aquesta manera no se'n van amb el vent. I és clar, per treure la ràbia a vegades cal comunicar-ho perquè s'entengui. Jo t'entenc perfectament. I moltes gràcies per allò del teu comentari, ja saps!

    Amb un somriure sincer i de debò,


    Sergi

  • La veritat sempre per davant[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 14-03-2012 | Valoració: 10



    Molt bé Marteta, has escrit un poema fantàstic sobre la realitat.

    A la vida no hi ha res pitjor que la falsedat, mai podràs confiar en una persona que té dos cares i només t'ensenya "la bona".

    Una abraçada.

    Gemma
    --

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.