Una amant fidel

M'assec sobre una pedra
entre les grisenques boires,
dolç encant vora el riu.
Una dolça fragància,
il·lumina el meu somiar
al costat de la teva ànima.
Cos de fusta, robusta i lleugera,
guitarra de notes càlides,
nítides i brillants.
Vibren els teus tons deliciosos,
harmonitzant melodies,
sospirant malenconiosament.
Ànima plena
de somnis i d’esperança.
Fidel acompanyant,
la teva veu, avui, tremola
a l'ombra dels aubes.
Plores guitarra,
com plora la ribera,
com plora una cançó
d'amor desesperada.
Les teves llàgrimes
son tèbies, i de desànim
els teus plors de solitud.
Cansada de les pedres del camí
i del la vanitat dels ufanosos,
que no paren de presumir.
Plores guitarra, vora el riu,
amb la veu del dolor d’un poeta.
El teu dolç i trist vibrar,
interprete el meu trencament.
Tu cridant al vent,
amb tota la teva força
i l’ànima destrossada,
davant l’adormiment
d’aquesta gentada.
Afectuosa et deixes abraçar,
en veure que inútilment,
el poble a perdut la fe,
el coratge i l’agosarament.
Tu et vas desenganyar,
perquè mai tanta hipocresia
ningú es podia imaginar.
Ets la millor companya
que mai no enganya,
i m'ompli de goig.
Mires a tot arreu
i plores suaument.
Mires al mon, tal i com gira,
ple d’errors i de incerteses.
I l’home no aprèn.
El somnàmbul silenci calle.
La lluna i les estrelles, miren
a l’aljub dels sentiments,
que te la veu trencada
i el coratge esmicolat.
Cordes tenses,
acords menors,
emocions tristes.
Sense consol, plora
amb l’anima esquinçada
i una passió perduda,
sota els sospirs,
d’un cor que batega
l’enyor rebel, de l’esperit.



Aixeca't, company!

L’aigua ens volen prendre.