AMOR PLATÒNIC

Tot el món la demonitza i el Grinet la posa dalt de tot d’un pedestal. És una artista multicultural que es dedica a l’art d’avantguarda. Durant molts anys no ha gaudit de la comprensió de la majoria de la gent .
La seva obra és la valoració de petites i grans sensacions quotidianes, la llibertat del pensament, la reivindicació de la pau, la lluita contra el racisme, la homofòbia i el sexisme.
El Grinet es passava hores i hores davant del quiosc de cal Burguero mirant i remirant per les portades de les revistes del cor, a la recerca d’una foto d’ella. N’estava completament segur de que era un amor impossible. Ella era filla de l’aristocràcia, es a dir era de casa bona. El Grinet era un jornaler, un adolescent escanyolit, net d’un miner.
Mai oblidarà aquell dia de l’any 1968, quan el seu cosí l’Herbert de França li va portar una foto, que al veure-la, el cor es va accelerar tant que li va sortir del pit i va donar dos voltes a tota la plaça. Allí al seu davant una foto d’ella tota nueta, al seu costat hi havia el seu marit, el tercer marit. Aquella foto va ser un escàndol a tot el món, aquí a la península directament la van censurar.
El Grinet estava follament enamorat de la Yoko Ono.

P.D.
Avui en ple segle XXI, en un raconet del cor del Grinet, encara sent pessigolles recordant el seu amor platònic.
Si així com la van demonitzar l’haguessin escoltat, l’haguessin intentat comprendre, haguessin entès el significat dels seus missatges, per mitjà del seu art, avui no existiria la industria armamentística.
De la mateixa manera que al seu poble es va acabar amb la industria de les mines de plom, s’hagués acabat amb les guerres.