Cançó per a Pepeta

Cançó per a Pepeta

Ai, de tu, Pepeta,
que et negues a ballar,
mentre sona la trompeta
i el món gira sense parar.

-No! Jo no ballo ni ballaré!-
Dius amb veu de fusta sencera.
-Mentre els corcons puguin rosegar-me,
no em doblegaré de cap manera.

-NO! Jo no ballo ni ballaré!
Mentre veig els corcons treballar,
que en silenci, i a poc a poc,
em comencen a rosegar

-Em foraden per dins la fusta,
em deixen buida i escorxada,
però el meu tronc encara és fort,
i la meva veu, alçada.

-No ballaré al so d'aquests vents
que disfressen la misèria,
ni al tambor dels prepotents
que amaguen la seva guerra.

-Mentre el món gira i no escolta,
i el silenci fa de dansa,
jo em mantinc, ferma i ben dreta,
sense perdre l’esperança.

Tu no vols fer giravolts,
mentre els rics es fan més grassos,
i als pobres, com a revolts,
se’ls trenquen tots els passos.

Penses que demà, potser,
canviarà aquesta cançó;
però l’orquestra sap què fer,
i repeteix la funció.

Han canviat el director,
però el ritme és el mateix.
Fan dansar; el dolor i la por,
amb un aire ben burlesc.




Amb la fusta dels teus braços,
els corcons ja han fet un festí,
han obert forats i enllaços,
han rosegat tot el que hi ha aquí.

Però el cor, dins la teva fusta,
batega amb silenci i raó,
no es ven, ni es trenca, ni s’ajusta
a cap dansa de traïció.

Pots tenir l’escorça feble,
pots semblar un tronc ja caigut,
però dins, la flama és noble,
i el teu crit no ha estat vençut.

Tot s’enfonsa, tot es torça,
i et voldrien veure en fi,
però encara, sota l’escorxat,
el teu cor diu: -Encara sóc aquí!

1978
Jacques Adolphe