Sota la cendra, una brasa revifada

Un relat de: Jacques Adolphe
Facebook ha fet que el Joanet retrobes a l’Elena després de quaranta quatre anys. El Joanet està casat i te dos fills. L’Elena també, casada i amb dos filles.

En plena adolescència l’Elena volia volar, sentir-se lliure, viure la vida, fer de la vida una festa contínua. I ho va fer. A les sis de la tarda ja estava al pub amb un combinat a la ma, a les deu passava per la discoteca i a les dotze en un pis, o un xalet de qualsevol urbanització propera, on s’hi havia muntat una festa privada. Una d’aquestes festes que no hi faltava de res; sexe, droga i rock and roll. Mentre el Joanet es consumia, tancat a casa, plorant sense consol. Donant-li voltes al cap. L’Elena era l’amor de la seva vida, i havia marxat.

L’Elena va triar un mal camí. Bacanals i orgies; tripi , farlopa, white lady, speed , pols d'àngel, calamars y alcohol. El cervell de l’Elena va corcar-se mentre el cos es podria. Després de passar per diverses clíniques i centres de desintoxicació. Es sentia: lúcida, neta i immaculada. Tota plena d’il•lusió va tornar al poble.

Havien passat cinc anys, i es sentia penedida d’haver trencat amb el Joanet. Li volia demanar perdó, li volia fer un peto i una abraçada. Continuar la relació a partir d’allà on la van deixar. Sovint anava al carrer on vivia el Joanet, caminava fins arribar a casa seva. S’aturava davant de la porta i no s’atrevia a trucar. Reculava fins la penombra de l’altre costat de carrer, esperant que la porta s’obrís i el Joanet sortís. Un dissabte al vespre la porta es va obrir, la gola se li va secar i el cor encongir. El Joanet va sortir amb el braç rodejant la cintura de la Montserrat. Era evident, els anys havien passat i el Joanet no l’havia esperat.

Quaranta quatre anys després. Aquella època d’excessos s’ha esborrat, està a l’oblit. L’Elena viu en una altra comarca, junt amb el Xavier, el seu marit. Una de les seves filles l’ha fet àvia d’una formosa nena i no cap dins de la camissa.

Un dia pel mati sona un piulada d’avís al mòbil. El Joanet ha deixat una sol•licitud d’amistat al Facebook. L’Elena s’emociona, s'activa la percepció del record i s’accelera el corrent sanguini, provocant que el cor li bategui més rapit i més fort.

Comentaris

  • Res ha veure amb els calamars de Madrid[Ofensiu]
    Jacques Adolphe | 13-11-2021

    Segons la Vikipèdia

    Porro és un terme popular per a designar els cigarrets fets manualment amb marihuana o haixix El nom té a veure amb el seu aspecte, que recorda aquesta hortalissa.
    Altres noms populars, segons les regions, són: "canut", "canudes", "lenyo", "petard", "peta", "flai", "pei", "just", "canyeta del Josué, "canya" (a L'Alguer), "canyot", "mai", "junt/joint", "cigarret del riure", "bili", "lenyot", "un fari", "un amanit", "llescot", "morgan", "llesca", "mei", "un vegetal", "petardazo", "piorru"...
    Segons la mida i la forma, els porros reben un nom o altre, per exemple: "ela", "nyèbit", "biturb", "triturb", "fletxa", "ceba", "tres papers", "quatre papers", "divuit papers", "trompeta", "bob", "marley", "elote", "tronc", "petilla", "illa", "revòlver", "blunt"...

    Jo em vaig veure les orelles entre el Priorat i la Ribera d’Ebre, i també els hi dèiem “calamars”.

  • Calamars[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-02-2021

    El que més m'agrada és que incloguis els calamars en la seva llista de la compra. Segur que se'n va anar a Madrid i no parava de menjar entrepans. Una autèntica depravada. La sort que el record d'en Joanet la va redimir, ara segur que menja "pantumaca".

l´Autor

Foto de perfil de Jacques Adolphe

Jacques Adolphe

30 Relats

41 Comentaris

15385 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.



Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.