Cercador
Un viatge en tren.
Un relat de: Marc Burriel Allo- Compartir:
Que bé, penso...m'ho passaré de primera veient el paisatge per la finestra tot escoltant el meu mp3 i notant el petits sotracs del tren...
Tinc per davant dues hores de viatge per fer volar la imaginació i pensar aleatòriament segons vegin els meus ulls.
Oh, m'encanta, ho haig de fer sovint, penso...i al final del trajecte m'espera ma germana! una bona cirereta al pastís!
De cop i volta, a mig trajecte, veig ma germana per la finestra prenent un cafè al bar de l'estació del punt de partida.
Vaja, ja s'ha tornat a espatllar la projecció virtual del paisatge tot i que segueixen els sotracs del tren. Bé, per dos euros, no es pot demanar gaire cosa més, penso... així que apago el mp3, baixo del tren i anem les dues a la següent atracció del parc temàtic.
Sussu.
Comentaris
-
Un viatge que no és un viatge[Ofensiu]Unaquimera | 23-05-2011
Apa, un relat brevíssim amb sorpresa final i tot!
Parla d’un viatge que no és un viatge realment, d’un tren que no és un tren de veritat, d’un paisatge que s’enganxa i no transcorre, d’una finestra que en realitat no dóna enlloc, d’uns sotracs que no s’aturen quan s’atura la recreació, ... d’una atracció assequible que finalment no acompleix amb les expectatives.
És, potser també en la vida, tot plegat una atracció que sovint no funciona com caldria?
Aix, no ens posem filosòfics...
Ja veus, he tornat a venir fins aquí tal com et vaig dir que faria, i ja trobo una altra novetat... continuaré venint, és clar!
Entre tant, ja que t’agrada viatjar en tren, aquí tens la meva proposta: COR A COR, PAS A PAS
I una abraçada viatgera, també,
Unaquimera
l´Autor
27 Relats
35 Comentaris
25522 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.
Marc Burriel Allo
bloc