Un país de fireta

Som un país de fireta que no existeix en els mapes polítics dels atles que consulten els estudiants, una nació empresonada en el preàmbul d'un estatut que és un trist serrell del que va votar el parlament. Compartim un territori petit, en el que les distàncies són tan curtes que en un sol dia podríem recórrer-lo, tot travessant viaductes i túnels perquè les nostres muntanyes semblen un formatge de Gruyère. Tenim una Catalunya en miniatura, un projecte permanent de país, unes ànsies contingudes d'esdevenir algun dia alguna cosa més que quatre províncies al nord-est de la pell de brau. Ens ha estat concedit, com a les setze autonomies restants, un parlament d'aparador, sense capacitat per a decidir, en el que els polítics s'esforcen dia a dia per evitar despertar-nos del somni de que som una nació sobirana.

I tant i tant de temps hi esmercen en aquesta noble tasca, que el Govern ha aprovat l'avantprojecte de llei de consultes populars, la qual permetrà convocar referèndums en el territori català sobre qüestions de molt diversa índole. Si després del tràmit parlamentari no queda substanciosament modificada, aquesta nova eina donarà les màximes facilitats en matèria de consultes, tant pel que fa als municipis com a nivell de país. N'hi haurà prou amb una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris, un 10 per cent dels municipis de Catalunya que representin 500.000 habitants o per iniciativa popular amb un 3 % de la població per començar el procés que desemboqui en una pregunta a la població.

I a on és la trampa? Doncs en el fet de que, per evitar qualsevol tipus de recurs davant del Tribunal Constitucional, el projecte de llei preveu que abans de convocar el referèndum, aprovat per majoria absoluta del Parlament de Catalunya, s'haurà de demanar autorització a l'Estat, aquest estat que nosaltres no tenim i ells sí. Òbviament, tothom sap quina és la qüestió que pot interessar més als catalans i que a Esquerra Republicana, pressionada pels diversos sectors crítics, li convé promoure per marcar "paquet" dins l'executiu. Però si, tal com està previst, s'ha de tenir prèviament el vistiplau del govern espanyol, no puc imaginar-me ni el més delirant dels meus somnis una resposta afirmativa de Madrid. Ja ho varen fer amb Ibarretxe i no els importaria gens repetir-ho. Que quedarien en evidència? I què? Com si la postura espanyola no hagi quedat ben clara a través de la història. Per tant, la conclusió és molt clara: Ens estan venent més fum que Altadis, l'antiga Tabacalera.