Un nou amor

Un relat de: Clar de lluna

Ella era una dona preciosa, el seu tarannà el tenia captivat. En el seu dia a dia seguia una rutina que ell coneixia molt bé: sortia de casa a les vuit direcció a les oficines, a les deu anava a fer el cafè al mateix bar de tota la vida i, després de treballar, sempre feia el mateix trajecte per arribar a casa. No solia sortir gaire, com a molt, anava al cine amb alguna amiga. No semblava que tingués parella. L'observava d'amagat, la seguia i la desitjava en secret.


Aquell dia portava una faldilla lleugera de color blau amb un voraviu taronja d'allò més modern. La samarreta se li ajustava al cos i deixava entreveure els seus pits perfectes i sinuosos. Estava radiant. Ell la seguí com de costum i esperà que sortís de la feina. Aquell dia seria la primera vegada que s'acostaria a ella. Tot va sortir perfecte, amb poc temps l'enamorà i se n'anaren a viure junts.


Ell estava content, en Joan restava lluny de la seva vida.


Però res és per sempre i en Joan tornà. El seu altre jo pervers ressorgí en ell, sense el seu permís, sense poder evitar-ho.


Ella no el coneixia.


Un matí es va trencar l'encant del seu amor quan ell, que en realitat ja no era ell, sinó l'altre, agafà el ganivet més esmolat de la cuina i el clavà una vegada rere l'altre, enèrgica i eufòricament, al cos d'ella. Tot es va esquitxar de sang i el rostre d'ella, estirada morta al llit, només reflectia terror.


El seu altre jo marxà i quan ell, amb els seus propis ulls, veié la massacra, només podia plorar. En Joan havia tornat i havia acabat, sense pietat, amb allò que ell més estimava. Ella ja era història.


De nou, a ell li tocava fer la feina bruta: esborrar les proves, fer desaparèixer el cos, buscar una nova presa i esperar que en Joan, el seu altre jo, tornés a aparèixer.

Comentaris

  • Bon relat![Ofensiu]
    copernic | 30-03-2008 | Valoració: 10


    Un cop més, quan et deixes anar, quan escrius des de dins és quan transmets credibiliat i arribes al lector. Bona història, bona resolució i molt bona factura.
    Si puc fer-te una crítica constructiva, et diré que alguns relats teus em resulten massa lights, massa bucòlics, de manera que un té la sensació que no li acabes de treure tot el suc a la història que expliques. En la meva opinió hauries de fer un exercici d'introspecció per arribar a la font de l'escriptura: Tu mateixa.
    En fi, espero que t'ho prenguis bé, com un consell de company relataire perquè és innegable que escrius bé però uns sempre ha d'intentar millorar. I si vols fer-me un comentari crític endavant que el reberé amb els braços oberts, perquè no tot deu ésser tan bonic com sembla, no?
    Rep una forta abraçada!

  • A l'aguait[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-03-2008 | Valoració: 10

    Aquest cop la parella protagonista s'enfronta a un problema insalvable: la doble personalitat d'un dels membres posarà punt i final a la seva relació amorosa, a la seva vida en comú que semblava llarga i només era temporal, ja que la bèstia era a l'aiguat a l'ombra, fora de la llum de la felicitat i la seguretat, fins que es deixa veure... i ataca, amb resultat mortal.

    Em resulta una història ben pensada i, dins dels límits de paraules que estableix un repte, ben defensada.

    Rep una abraçada ben satisfeta,
    Unaquimera

  • L'altre cara de la vida[Ofensiu]
    ORIOL | 23-03-2008 | Valoració: 10

    Un cop més, Clar de lluna, em deixa sense paraules. Altre vegada em despertes un no se què dins meu que fa que cada paraula teva, cada lletra, cada idea, cada sensació que descrius esdevingui un autèntic regal per a mi.
    Animar-te a seguir escrivint,llegint, enamorant a través de la paraula i sobretot deixant que les paraules surtin del teu propi cor. Fa poc temps que tinc el plaer de seguir els teus passos literaris, però a mesura que el temps passa, això millora. Avui has volgut mostrar-nos l'altre cara de la vida, la part dura i escabrosa, però també és vida, al cap i a la fi.
    No t'aturis en el teu camí de les lletres, segueix creixent, segueix fent camí, segueix aprenent, però sobretot segueix compartint. A mesura que ho vagis fent aniràs descobrint que el plaer d'escriure no rau tan sols en el propi fet d'escriure sinó també en el fet de poder compartir allò que escrius. Gràcies per voler-ho fer! Felicitats!!!

  • És brutal...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 23-03-2008 | Valoració: 10

    ...escarbar en la ment de l'assassí. Un assassí pot estimar? Pot arribar a matar allò que més estima? El teu relat ens planteja preguntes interessants i ens les respon d'una manera genial.

    He llegit uns quants relats teus i m'han encantat. Seguiré atent a les teves obres.

    Una abraçada.

  • NUMACA | 11-03-2008 | Valoració: 10

    Hi ha moltes morts per violència de gènere i poques vegades m'ho havia plantejat com la conseqüència d'un cas com el que expliques...

  • despres la roda de la vida, [Ofensiu]
    Avet_blau | 09-03-2008 | Valoració: 10

    Obsesió malaltisa,
    que s'apodera de tot l'esperit;
    i que desplaça la resta del mon,
    fins a tenir l'objecte del desig.

    i despres?

    despres la roda de la vida,
    troba noves obessions,celos, desitjos,
    i el pasat esdevé llastre massa pesat.

    i la nova obssesió,
    mata el pasat.
    i ja no hi ha pasat ni futur.

    Avet

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

347 Comentaris

54826 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es