Un moment dolç

Un relat de: mar - montse assens

Feia una estona que li havien notificat. Tocava prendre una decisió, el temps passava ràpid i la situació es complicaria molt més.

L'Aurora recordava els moments feliços que havia viscut al seu costat. Esglaiada, amb el cor accelerat i el pensament emboirat, demanava amb la mirada que ell acomplís el seu compromís. Aquells ulls que sempre havien estat vitals, ara eren un pou d'agonia i patiment. I els d'ell, un mar de llàgrimes endins.

En Joan sabia prou bé el que calia fer. Ja ho tenia pensat, però no estava del tot preparat per afrontar-ho. Mai s'està prou preparat per a una cosa així – va pensar.

De joves havien redactat el seu testament vital i s'havien compromès l'un amb l'altre a dur-ho a terme si es donava el cas. Però actualment les lleis havien canviat. El govern, fatxa i dictatorial, havia prohibit i criminalitzat l'eutanàsia, la mort digna, l'avortament, el suïcidi...i volia establir de nou la pena de mort. Quina incongruència!

Se l'havia d'endur abans no la connectessin a una màquina per mantenir-la en vida. En Joan, ja entrat en anys, però fort quan calia ser-ho, va agafar l'Aurora en braços i l'assegué en una cadira de rodes que havia pres dissimuladament de la sala d'urgències. Van sortir de l'hospital sense que ningú s'adonés de la seva presència. Es van encaminar cap al cotxe, un cotxe vell i de mala combustió, però que sempre els havia respost bé. La va agafar en braços de nou i la va posar a dins ben recolzada amb un parell de coixins. La mirada de l'Aurora tornava a brillar. Era feliç al costat d'en Joan com ho havia estat tota la vida.

Van aparcar el vehicle dalt d'un penya-segat, un lloc idoni amb unes vistes magnífiques de la posta de sol sobre la Mediterrània. No sabia ben bé on l'havia llegit aquesta frase, però li havia agradat: "Preparar-se per a la mort. Un moment que només es dona una vegada a la vida". Així ho havia fet. Un cop enllestits els preparatius, es disposaren tots dos a viure el moment més íntim i més dolç de la seva vida.




Relat presentat al Concurs de Microrelats ARC a la ràdio 2013-2014 “Colors” del mes de febrer en que el color de la temàtica és Rosa = Relats sentimentals

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Enhorabona ![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió Concursos

    - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement .....................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de FEBRER 2014,
    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................

  • Decisions[Ofensiu]
    Materile | 25-02-2014 | Valoració: 10


    Un relat molt dens de contingut, molt ben narrat, ben trenat. Un amor que demana una decisió dràstica que porta a les últimes conseqüències empesa per un règim polític incomprensible.

    M'ha agradat molt la teva història, Mar!

    Una abraçada,

    Materile

  • Molt emotiu![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-02-2014

    Una història d'amor portada fins a les darreres conseqüències, fins al límit... fins a l'abisme. L'embolcall poètic fa que tot s'envolti d'un halo transcendental. Molt bo!
    Una abraçada, Montse!

  • Molt emotiu![Ofensiu]
    Pispireta | 24-02-2014

    Decidir, fins i tot com vols morir, i fer-ho, des de l'amor, acompanyat... Un relat íntim que descriu una situació aparentment dura, però amb final feliç per als seus protagonistes!

  • Ben escrit.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 23-02-2014 | Valoració: 10

    Crec que és un relat molt ben escrit, molt àlgit. Un tema però que no se com catalogar-lo. Els sentiments de cada un ja ho faran.

  • Preciós![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 15-02-2014 | Valoració: 10

    Un relat preciós Montse i que esperem que part d'ell només sigui ciència-ficció, a pesar de què la realitat ens diu el contrari. Hi ha ocasions en que val més la pena que hom mori que està connectat a una màquina únicament sofrint. Felicitats pel relat!
    Edgar

  • Hola Mar-Montse ![Ofensiu]
    Annalls | 14-02-2014 | Valoració: 10

    El vaig llegir i me'n vaig anar a dormir... en aquell moment un xic baix, em vaig quedar impresionada, no, no m'esperava el final tan drastic i tan amoròs ... Algú capaç d'ajudar a no viure artificialment , de deixar marxar el que més estimes , respectar la seva decisió, no reteni'l en el dolor per egoisme... per mi ja era una demostració suficient del AMOR; tu has anat més lluny...

    Impresionant !

    Gràcies per la teva amabilitat al comentar-me !

    Anna

  • M’has fet pensar...[Ofensiu]

    M’has fet pensar... i possiblement massa. Prendre aquestes decisions no ha de ser gens fàcil. Dur, un relat força dur.
    —Joan—

  • No és tan senzill...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-02-2014 | Valoració: 10

    ...com bé diu el Aleix, l'Aurora li agrairia aquest fet, però crec que no voldria que ell fes aquest sacrifici i amb un petò li demanaria que seguis vivint i que penses amb ella de tant en tant. Som persones individuals i la complicitat pot arribar fins a límits molts grans de compenetració arribant a pensar que som un de sol, però en el fons cadascú és cadascú i la vida ens ha portat per camins paral·lels que en qualsevol moment poden separar-se. El sacridici de la vida comportarà alngún bé o potser si segueix vivint el bé que pot fer a d'altres serà un homenatje al teu amor perdut?
    Som tan petits i amb tants pocs coneixemenst del que passa després,que les nostres preguntes queden disoltes pels sentiments que a vegades manen més que la raó.
    Un molt bon relat que desperta sentiments i moltes preguntes.
    Una abraçada.

  • El súmmum de l’amor [Ofensiu]
    Naiade | 11-02-2014 | Valoració: 10

    Un relat que fa posar-se a la pell dels protagonistes i et fa estremir. Un esclat de sentiments brutal. El súmmum de l’amor i la tendresa. Romanticisme al cent per cent . Molt encertat i que fa plantejar moltes coses.
    Una forta abraçada

  • Actual[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-02-2014

    Criminalitzar-ho tot, reservar-se el dret sobre la vida i la mort. Que curió que sovint els més anti-eutanàsia són els més pro pena de mort.
    Tens raó, Montse, El teu protagonista està a punt de cometre un acte d'amor.

  • Amor extrem[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-02-2014 | Valoració: 10

    Una parella que decideix portar l'amor fins el darrer extrem. Viure junts i morir també junts. Brutal Montxe! Aquella promesa que molts joves enamorats es fan quan ronden els divuit anys i que la nostra parella ha portat a terme. Emotivitat, por i amor cap a l'altre. Però, què en pensa l'Aurora, està contenta que en Joan marxi amb ella? Això seria un altre tema. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10