Un miniconte de Nadal

Un relat de: Societat Anònima
Un televisor encès. Uns anuncis de Nadal. Un missatge d’un rei.

Un arbre amb llums. Un pessebre dels antics. Una taula per a un.

Una iaia silenciosa. Un últim pensament. Una paraula que es perd.



Un televisor encès. Unes campanades sense so. Uns rostres contents.

Un arbre amb llums. Un pessebre dels antics. Una taula per a un.

Una iaia silenciosa. Un gat que dorm. Un temps que passa.



Un televisor encès. Una cavalcada de Reis. Uns nens feliços.

Un arbre amb llums. Un pessebre dels antics. Una taula per a un.

Una iaia silenciosa. Un sopar fred. Una absència ben present.



Un televisor encès. Una iaia que s’ha fos. Un miniconte de Nadal.



Una de cada cinc persones més grans de 65 anys viuen soles en el nostre país o, el que és el mateix, més d’un milió i mig d’ancians no tenen ningú amb qui parlar abans d’anar a dormir. Cada any centenars d’ells moren en solitud.

Comentaris

  • Més enllà de les fantasies personals [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 21-12-2011 | Valoració: 10

    Naixem, vivim i morin en solitud.

  • Una gran sensibilitat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 20-12-2011 | Valoració: 10

    Algú ho habia de dir, i ho has dit tu amb paraules plenes de sensibilitat.M'encanta aquest poema i és com m'agraden a mí: tendre , però colpidor. Sencill però amb profunditat.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: