Un lloc en el meu cor

Un relat de: Bonhomia

Remolins,
esferes,
distàncies.

Tot de formes
que ballen al teu voltant.

Jo et contemplo
com una ballarina eterna,
amb un toc de misticisme,
com si t'enlairessis.

Quan camines per la vorera,
les teves passes són lentes i tendres.

Ets una criatura feta d'amor,
d'amor tebi, d'amor dolç.

Et seguiria a tot arreu.
Ei! No t'escapis!
No et vull perdre de vista.

Ets fruïta i flor,
sembrada de llavors
de les quals broten aquests mots.

Vull seguir-te i que no hi hagi final,
vull veure't a tu i a tu en mil miralls.

Em desfaig,
gota a gota,
sota la teva calor.

I aquests ulls teus,
esquivant-me,
em fan enormement curiós.

Ets feta d'un sucre especial, diví,
que tastaria amb el teu permís.

Ets joia natural
i producte de la màgia.

Et desitjo sort
per quan desapareguis,
et desitjo gràcia
quan la teva felicitat s'enforteixi.

I així és com ha de ser,
lluny del soroll i l'asfalt ardent,
a prop del bé,
estimada conseqüentment.

I mentrestant,
t'estimo jo,
en aquest tren,
al mateix vagó.

Delícia de les delícies,
admiro la teva persistència,
feta de poesia, voluntat i fantàstica ciència.

No t'escapis!
Si t'escapes...
et torno a desitjar sort,
i que sàpigues que tens un lloc en el meu cor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.