Un estiu, dos rius i tres joves.

Un estiu, dos rius i tres joves.

La lluna, il•luminava la nit.
Els tres rondaven els divuit,
aquella calorosa nit d’estiu.
Es coneixien des de infants,
i van coincidir al riu.

Joguinejant dins de l’aigua,
banyant-se nus, sense roba.
Es petonegen les dos nenes.
El noi, s’emociona, i la sang
li hi bull dins les venes,
provocant-li una gran trempera.
I com qui la cosa no vol,
els tres cossos
en van formar un de sol.

Era tanta l’escalfor,
dins al toll del Roc,
que van sortir de l’aigua,
per continuar el joc,
tres cossos nus en un sol cor;
Claudia, Neus i Jacob.

I així tot l’estiu,
trobant-se d’amagat,
com a furtius.
En aquella època
Segle vint. Dècada setanta.
Això era pecat!
Tres persones a l’hora;
no es podien estimar pas.
Al toll del Roc van tornar-hi poc,
era molt concorregut
aquest emblemàtic lloc.
Es trobaven a la plaça.
I cada dia canviaven,
d’indret, de punt i de paratge.
Tots tres dins el Citroën.
Del riu Montsant,
al riu Siurana.
Tel toll del Roc.
al toll de la Domènica.

Inoblidable estiu.
De dies molt xafogosos
i nits molt calentes.
Sempre d’amagat,
sense repetir niu,
per temor a les males llengües,

S’abraçaven, s’estimaven,
sobre l’herba i una manta estesa.
Sobraven les paraules;
n’avia prou amb les mirades,
cadascú sabia el que volia l’altre.
Tres sexes humits, ardents.
Respiracions accelerades.
Músculs que entren en tensió,
arribant a la màxima excitació.
Els cors, bateguen mes fort.
Contraccions rítmiques i
calfreds plaents i agradables
Orgasmes simultanis.
Engonals i cuixes mullades.

Inoblidable estiu.
De dies molt xafogosos
i nits molt calentes.




El final... es molt trist.
Les drogues i van prendre part.
(jo culpo a la societat).
La historia va acabar molt malament.
I si un dia, a l’autor li cau be,
ja ens explicarà l’acabament.