Un dia serà el darrer

Un relat de: Carme Alcoverro
Un dia serà el darrer
i ens endurem en la mirada
l'última llum, l'últim vespre.

Deixarem carn i pell,
inherts,
sense l'escalfor de la sang,
sense esma per aixecar-se.

I tot haurà passat.

Cap gest es repetirà.
El repetiran altres,
però no serà el mateix gest.

I ningú estimarà com nosaltres.

Altres ho faran
-perquè l'amor és etern-
però mai és el mateix.
Per això és únic.

Un dia serà el darrer.
I no hi haurà temps
per penedir-se.

El nostre temps haurà acabat
i serem record...
en estones,
en gestos,
en altres.

Comentaris

  • Està molt bé![Ofensiu]
    aleix | 29-03-2022 | Valoració: 10

    Hola Carme! Està molt aquest poema! Cal viure cada dia, sentint-nos bé i recollint els bons moments. I quan no hi siguem hi seràn altres i no passa res! En definitiva m'ha agradat sobretot perquè em sento identificat amb el que crec que vols expressar. Gràcies!

  • Principi i final[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-03-2022

    Cada un de nosaltres és únic i, a la vegada, tots som iguals, sobretot en el que tan bé reflexa el teu poema. No som res, fins i tot el nostre record desapareixerà, i està bé, vivim l'ara i hauríem d'acceptar que tenim data de caducitat, però costa. El teu poema és la vida tota, amb principi i final, l'essència del que som, pols, o energia, o paraules, que al final són sons que s'emporta el vent.

  • L’ombra [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-02-2022 | Valoració: 10

    Nosaltres caminem i l’ombra ens acompanya. És l’eterna companyia quan hi ha sol, la matèria negra que toca de peus a terra estirada. Cada gest que fem és únic i irrepetible. La vida, l’amor i la darrera passa, la mort. M’ha agradat molt. Una forta abraçada.
    Aleix

  • I el primer[Ofensiu]
    Prou bé | 29-01-2022 | Valoració: 10

    ...en el record. Un bell poema que no el llegeixo trist sinó reflex de la vida real!
    Amb total cordialitat

  • Doncs, si.[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2022


    De fet, cada dia és el darrer i cada gest, també. I no deixarem res perquè no anirem en lloc. I el nostre temps no acabarà perquè no hi ha temps ni és nostre. Existim en la enorme confusió de que el temps és extern a nosaltres quan és la íntima percepció del canvi de les coses. Malgrat el que diguin els fabricants de les eines d’esclavatge que són els rellotges.

    I ningú viu en els records dels altres. Són els altres a qui el record que tenen de nosaltres els dona vida.

  • Memento mori[Ofensiu]
    llpages | 25-01-2022 | Valoració: 10

    Si bé la mort ens iguala, és mentre vivim que esdevenim únics. M'encanta com el poema conjuga un fet irreversible amb la particularitat de cadascú amb els seus actes, la tristor del final amb l'esperança d'un record únic perquè no hi ha dues persones iguals. Hi ha una intenció velada en el text que convida a fer tot el possible per alimentar aquest fet de ser únics i irrepetibles i, així, esdevenir el millor record. Bona feina, Carme!

  • de quan no hi siguem...[Ofensiu]
    Atlantis | 24-01-2022

    Palar des de la mort, quan no hi siguem....mai ningú serà com nosaltres, perquè cada u és únic.
    i quedaran els altres, els seus records...i s'estimaran a la seva manera.

  • La vida és així...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-01-2022 | Valoració: 10


    ... perquè el dia que vinga el darrer, ja n'hi haurà acabat tot. Un poema amb un plaer de lectura, que indica que s'estimareu sempre, però arribarà l'últim dia, que s'acabarà.
    Tanmateix, s'haureu de penedir-se...
    Salutacions.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carme Alcoverro

23 Relats

131 Comentaris

5935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Tot el que escric és aquí:


https://unpamdeclavellinera.blogspot.com/