UN DIA COM UN ALTRE!

UN DIA COM UN ALTRE!

Mig Matí. Els telèfons sonen a les oficines. L'economia és la màxima preocupació a Europa, a EE.UU., i, per tant, al món sencer.

Però al meu voltant no ho sembla, vull dir a la meva habitació. No haig d'anar a treballar doncs tinc tres malalties i dues pensions. L'economia... no! És, simplement, l'avarícia de sempre. Allò que agrada tant a les infrapersones, perque les podriem anomenar així.

Que si el petrodòlar, que si l'euríbor. Els que fan discursos televisius sobre aquesta mena de coses, si són polítics, quan acaben, tenen els màxims luxes i profereixen unes riallades de cal déu. No coneixen la simple felicitat. La de treu-re el gos, la de trobar-se un vell amic pel carrer i saludar, parlar o prendre un cafè. Si les càmeres no els filmen, no ho fan pas, això. Més hipòcrites impossible.

Avui fa núvol. M'ho prenc bé, això. Ja em programo la rutina diària i estic content. Les eleccions? Més merda política, la que comentava. Diuen que la hòstia al Rajoy li sumarà vots al PP. Avui en dia les eleccions fan pena. Bé, sempre ha estat així.

Però jo he esmorzat una copa de nata i xocolata de supermercat. I estic content. Cada dia ho celebro.

Les eleccions?

Sergi Elias
17/12/2015