Companyia incerta

Un relat de: Xecspiar

Sols un record és una vela,
que empeny mon vaixell mar enllà.
Els sentiments, com polissons, s'escolen...
S'escolen dins les bodegues del meu cor.
I et veig en la llunyania...

No sé pas com ets,
ni de quin color son tes veles.
Dura travessia, tempesta, huracà...
Sols així et podré atrapar.
Continua, vent, i si no ho fas, remem,
l'un cap a l'altre:
Com l'agulla al nord.
Com aquells nens que érem...

i que vam corrompre amb l'amor.


Comentaris

  • Incertidumbres[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-09-2008 | Valoració: 10

    Torno a passar pel teu espai després del parèntesi de l'estiu, i trobo una introducció que parla d'horitzons, de tresors i de vaixells que van en la seva búsqueda... així que obro el teu poema, pensant en la coincidència que ens apropa, malgrat la desconeixença i la distància...

    Em trobo amb què
    "Els sentiments, com polissons, s'escolen...
    S'escolen dins les bodegues del meu cor."
    Són en conjunt uns versos nostàlgics, que delaten ànims, ganes de fer i d'arribar, una certa tristor, un deix de melangia barrejat amb esperança...

    Una lectura ben grata, amb un final encisador!

    Desitjant que hagis tingut bones travessies aquest estiu, t'envio una abraçada marinera,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: