Tancament d'un amor que nasqué perdut

Un relat de: Xecspiar

Ja no mantic les esperances en peu.
Tot s'ha congelat, s'ha acabat.
Penso que tenia raó quan pensava
que tot era una farsa, un miratge,
una il·lusió. Vaig jugar sabent
que perdria, i he perdut. No em sorprèn.
Confidències, aquelles confidències
em diuen que ja ho saps. M'és igual.
No m'importa. Ja he fet prou
el ridícul. Torno a la meva posició.
Darrera els peons, com el rei
d'un taulell d'escacs nou i desterrat.
Protegit de no sé què, malmès
per tot el que ha passat en aquella partida
i en les jugades més properes.
Aquestes jugades que m'han fet un escac
i que guarden el mat per a la meva primera
trobada amb la mort de l'amor;
El tancament d'un amor
que nasqué perdut.


2 de setembre del 2008

Comentaris

  • Metàfora emotiva[Ofensiu]
    espurnadagost | 22-09-2008 | Valoració: 10

    M´ha agradat molt la metàfora que ens situa directament al fons de la decepció i el desamor.
    Les últimes frases les trobo senzillament genials.
    Gràcies !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: