Un Barça efectiu?

És difícil parlar de la crisi del Barça després d'una victòria a camp contrari, encara que el segon gol, el de la tranquil·litat, hagi estat marcat per Eto'o en el temps de descompte, però ja ho va dir aquest mateix jugador la setmana passada: Pot ésser seria hora ja de deixar la filigrana, l'espectacle i practicar un joc més efectiu. Contra el Mallorca, els blaugrana varen portar a cap aquest "revolucionari" mètode (per a l'equip de Rikjaard) per endur-se'n els tres punts de l'estadi de Son Moix. El joc va ésser discret, gris, insuls, com ens tenen acostumats quan juguen a fora de casa, però... tres punts al cove.

Aquest sistema pot funcionar en algun partit determinat, però el Barça no hauria de renunciar al joc preciosista, a la creació d'espectacle, a provocar exclamacions d'admiració dels seus seguidors després d'un túnel, un barret o qualsevol altre malabarisme dels no pocs jugadors de la plantilla actual que tenen suficient qualitat per fer-ho. El problema és que les figures d'aquest equip pretenen guanyar els partits només amb aquest tipus de jugades. Quan el marcador està zero a zero s'ha d'anar per feina, pressionar a totes les línies del camp, provocar pèrdues de pilota de l'equip rival per mirar de muntar un contraatac ràpid i quan el partit estigui decidit i controlat, que facin el que vulguin, com si munten un circ en mig del camp i es dediquen a passar-se la pilota sense que toqui a terra.

I si no ho veiem així, mirem cap a la "meseta". Allà varen fer fora, com a mínim a dos entrenadors perquè el joc que predicaven era enemic de l'espectacle. A Radomir Antic el varen destituir quan El Madrid anava líder, a Capello li varen rescindir el contracte després de guanyar la lliga. Hi ha equips que, per tradició i perquè estan acostumats a lluitar gairebé sempre per tots els campionats, no poden practicar un futbol avar i pendent únicament del resultat. No m'imagino un entrenador del Barça ordenant baixar a defensar a Eto'o, Messi, Bojan, Giovanni o Henry per anar a conservar una victòria mínima contra un equip modest. Si s'han fitxat jugadors per fer espectacle, que el facin i si després el partit es perd, mala sort. Com en el poema de Kavafis, al final (filosofia Cruyff) en la vida i en el futbol l'important no és el destí si no el viatge.