Un art

Un relat de: Marteta
Es despertava sense il.lusió i així ho reflexava en el seu art. Quadres abstractes tenyits de pessimisme i angustia vital. Un art bohemi amb un punt de marginal. Un art que no li omplia d'orgull les cavitats de la seva consciència.

Rompia papers i esborranys. Escoltava música clàssica i acabava amb sons menys dignes per a la vella escola. Començava el dia amb el primer cafè i aclucava els ulls a la nit a causa de la resacosa condició provocada per aquelles verinoses substàncies.

Un art que no li omplia. Que se'l menjava per dintre, el consumia. Es convertia en cendra davant aquell ambient d'imatges que ni recordava haver pintat.

Es despertava sense il.lusió, però avui plou. No està sol.

Comentaris

  • Aquest relat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-06-2014

    és com un quadre abstracte pintat amb lletres.
    Que bé escrius, Marteta!
    Una abraçada, bon estiu i bona revetlla.

  • Quan la saviesa comporta soledat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 22-06-2014 | Valoració: 10

    I l'artista savi en soledat sempre manté l'alegria dins la seva nàusea perduda oblidant el món terrenal i forani per a ell per a trobar la màgia en la dolça pluja, que sempre pot inspirar un canvi!


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96