Cercador
Un art
Un relat de: Marteta- Compartir:
Es despertava sense il.lusió i així ho reflexava en el seu art. Quadres abstractes tenyits de pessimisme i angustia vital. Un art bohemi amb un punt de marginal. Un art que no li omplia d'orgull les cavitats de la seva consciència.
Rompia papers i esborranys. Escoltava música clàssica i acabava amb sons menys dignes per a la vella escola. Començava el dia amb el primer cafè i aclucava els ulls a la nit a causa de la resacosa condició provocada per aquelles verinoses substàncies.
Un art que no li omplia. Que se'l menjava per dintre, el consumia. Es convertia en cendra davant aquell ambient d'imatges que ni recordava haver pintat.
Es despertava sense il.lusió, però avui plou. No està sol.
Rompia papers i esborranys. Escoltava música clàssica i acabava amb sons menys dignes per a la vella escola. Començava el dia amb el primer cafè i aclucava els ulls a la nit a causa de la resacosa condició provocada per aquelles verinoses substàncies.
Un art que no li omplia. Que se'l menjava per dintre, el consumia. Es convertia en cendra davant aquell ambient d'imatges que ni recordava haver pintat.
Es despertava sense il.lusió, però avui plou. No està sol.
Comentaris
-
Aquest relat [Ofensiu]Nonna_Carme | 23-06-2014
és com un quadre abstracte pintat amb lletres.
Que bé escrius, Marteta!
Una abraçada, bon estiu i bona revetlla. -
Quan la saviesa comporta soledat[Ofensiu]Bonhomia | 22-06-2014 | Valoració: 10
I l'artista savi en soledat sempre manté l'alegria dins la seva nàusea perduda oblidant el món terrenal i forani per a ell per a trobar la màgia en la dolça pluja, que sempre pot inspirar un canvi!
Sergi : )
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
165920 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77