Cercador
Ulls mullats
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Un dels canals físics emocionals és activar certes glàndules i provocar que el lacrimal es manifesti.
Afirmo, a mi em passa molt sovint, que és bo que els ulls es mullin, de dins a fora, de tant en tant.
Senyal que connectem i sentim el variable enriquidor emocional.
Notar els ulls mullats, tot veient una seqüència d'una pel·lícula, tot llegint un relat vivencial, tot sentint l'abraçada espontània d'un infant... o un adult, tot trobant quelcom que connecta...
Jo no m'eixugo els ulls. Gaudeixo de sentir-los mullats com presència d'una sensació emocional. I ho comparteixo.
Una oferta íntima per assaborir de forma conscient i enriquidora la meva, la vostra, percepció vital.
Comentaris
-
Genial:))[Ofensiu]GTallaferro | 06-05-2009 | Valoració: 10
Una manera senzilla, directe i sense prejudicis de donar valor a les emocions i les llàgrimes...Jo també sóc de llàgrima fàcil i el curiós del cas és que contràriament al que estipula la societat, plorar en públic és un acte de valentia!!
-
Plorar![Ofensiu]annah | 05-05-2009 | Valoració: 10
És tan necessari!
Et renova, et fa sentir viu, t'eixampla els pulmons, et fa viure, et fa emocionr, et fa sortir els sentiments a flor de pell, et fa ser humà!
Una abraçada!
Anna
-
Enhorabona[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 05-05-2009
pels 150 relats. No sé com t'ho fas per ser capaç d'escriure tants relats i sempre dir coses interessants i ben certes, com ara en aquest mateix que acabo de llegir.
Una abraçada,
Shaudin
-
Humà[Ofensiu]Bonhomia | 04-05-2009 | Valoració: 10
Ets molt humà, Joan. Jo, durant la meva infantesa, la meva adolescència i la meva primera joventut, em reprimia el plor i se m'enduria el cor, sentint-me malament. Després de comprendre, vaig aprendre a plorar sense ser així de dur amb mi mateix, i quan ploro, sóc tan feliç...
Gràcies per oferir-nos aquest relat del qual molts en podem aprendre... sembla màgic, però és així d'humà i de real. -
Un nº bonic[Ofensiu]JOANPG | 03-05-2009 | Valoració: 10
Amic Joan: Felicitats per la fita dels 150. Espero que aviat en doblis en nº com a mínim.
Les teves reflexións, profundes i ben meditades, expresan la gran sensibilitat personal i el poder de comunicació vers els altres.
Cada escrit teu convida a pensar i aixó és dificil d'aconseguir i molt enriquidor quan hom cau al teu dolç parany. Si pot estar d'acord o no peró mai et deixa indiferent.
Són punyents i provocatius a voltes, però sempre fets sense ànim ofensiu i amb una correcció extrema.
I aixó és extensible a la teva tertulia del darrer dijous de cada mes al Mussol, on moderes a la perfecció el debat del tema escollit. Et felicito també per aquesta activitat tant vital.
Allà ja m'has sentit dir que si un fet m'emociona i tinc ganes de plorar, no me'n avergoyeixo gens i ho trobo enriquidor i molt humà fer-ho.
Reb, junt amb les felicitacions, una forta encaixada de JOANPG.
-
Felicitats pels 150![Ofensiu]nuriagau | 03-05-2009
Un text que ens recorda que val la pena emocionar-nos i exterioritzar-nos quan allò que vivim s'ho mereix.
Felicitats pels teus 150 relats!
Núria
PS: Caldrà que em posi les piles perquè jo, en aquests moments, en tinc 13 i malgrat no sigui supersticiosa...
-
El cos demana llibertat[Ofensiu]Avet_blau | 02-05-2009 | Valoració: 10
I quanta gent reprimeix aquestes llàgrimes, aquestes emocions...per no semblar dèbil o fràgil.
La majoria de malalties provenen de no deixar lliures les emocions, no expresant la sensibilitat que tothom te i tancant amb clau
i pany coses com la rabia, l' odi....
...que s' enquisten i ens podreixen.
i el cos demana llibertat !
Avet
Valoració mitja: 10