Ulleres... amb o sense ?

Un relat de: Joan G. Pons

A vegades portem ulleres... i no per un tema òptic, sinó com una forma de veure la realitat que ens envolta.

A vegades, no sabem que les portem. A vegades ni sabem quan i a on les hem comprat o regalat o trobat o....

Comparteixo alguns tipus d'ulleres amb porta oberta a continuar o potser a fer un canvi o potser a llençar-les.

Ulleres d'augment.- Magnifiquen. Engrandeixen. El fet quotidià es desborda. El vidre personal d'augment aporta una visió desmesurada del fet. I ho augmenta tant que ens anul·la o limita.

Ulleres de disminució.- Actuacions, Detalls, Decisions, Reaccions, al disminuir-les les auto-justifiquem i potser no valorem la seva transcendència o incidència en les relacions humanes. Ulleres que porten penjant una frase... No hi ha per tant !!!

Ulleres brutes.- No cal netejar-les. Són les meves pautes i creences en veure i analitzar el meu entorn. Condicionen i limiten. Cal una bona neteja per veure-hi clar i modificar o actualitzar.

Ulleres amb vidres d'un sol color.- Viure és acceptar la multi-varietat. Molts colors envolten el dia a dia. Sols un color és canalitzar de forma tancada l'apertura de l'horitzó quotidià. Viure i Veure amb un sol color és tancar la porta de la creativitat i les oportunitats diverses i diferents.

Ulleres sense vidre "corrector".- Sense protecció o sense filtre. La realitat vivencial tal qual. En directe. La vida una aventura, un repte, una creació constant.

Mirem, miro, el calaix de les ulleres, i decideixo.

Comentaris

  • Volia[Ofensiu]
    brins | 26-05-2009

    escriure "fer-ho". Coses del directe...

  • M´ha agradat[Ofensiu]
    brins | 26-05-2009 | Valoració: 10

    aquest ventall de possibilitats que ens ofereixes per poder contemplar la vida.
    La idea que has tingut de fer´ho per mitjà de diferents ulleres és molt bona.

    A mi, personalment, em farien feliç unes úniques ulleres que anessin canviant de color segons el meu estat d´ànim. Que m´engrandissin les imatges quan jo no les sàpiga valorar, i que me les empetitissin quan siguin doloroses. Aquestes ulleres, però, no són encara al mercat, oi?

    He estat molt contenta, Joan, de rebre el teu comentari.

    Una abraçada cordial,

    Pilar

  • Novament he aterrat per aquí.[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 20-05-2009 | Valoració: 10

    Ja ho diuen que la vida depèn del color del vidre amb que es mira, has apuntat alguns dels vidres assolint prou tema per la reflexió.
    Un bon relat.

    Lluís

  • Ulleres sense vidre corrector[Ofensiu]
    JoanaCarner | 18-05-2009 | Valoració: 10

    Molt, molt ben trobades les teves reflexions sobre com mirar el món que ens envolta.
    Sí, jo també penso, com la "nuriagau", que podem afegir-hi unes de vista cansada que ens servissin per treure'ns de sobre el pessimisme que a voltes (o sovint, segons el cas) ens tenalla. I estic d'acord amb tu que és bo que ens posem les ulleres sense "vidre corrector."

  • Jo necessito les de vista cansada[Ofensiu]
    nuriagau | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Molt bona reflexió, Joan.

    Jo potser hi afegiria, al teu calaix, les ulleres de vista cansada (aquestes són les que em toca fer servir a mi). Tant de bo servissin, seguint la línia del teu relat, per tornar a meravellar-se per tot allò que la inèrcia i el costum han fet que perdin l'encís.

    Núria

Valoració mitja: 10