Tu

Com diria l'Estellés: no puc dir el teu nom.

Car si el dic,
recordo el món que em vas ensenyar,
allà on la paraula escrivia petons
i els petons escrivien lírica;
allà on tot era prohibit,
mentre jugàvem d'amagat
a agonitzar la passió.

Car si el dic,
recordo el regust
de les llàgrimes que feies vessar,
tot observant-te la mirada;
punyent missatge a ras de cor,
que convertia en un esclat
el meu desig de tindre't.

Car si el dic,
recordo la por
vençent la tendresa de les nits,
de llunes plenes i poesia;
i la dualitat perfecte,
tot descobrint el teu sexe latent,
mentre et besava feroçment.

Perquè com diria l'Estellés:
no hi havia al nostre món,
dos amants com nosaltres...