Cercador
Tu
Un relat de: 14Com diria l'Estellés: no puc dir el teu nom.
Car si el dic,
recordo el món que em vas ensenyar,
allà on la paraula escrivia petons
i els petons escrivien lírica;
allà on tot era prohibit,
mentre jugàvem d'amagat
a agonitzar la passió.
Car si el dic,
recordo el regust
de les llàgrimes que feies vessar,
tot observant-te la mirada;
punyent missatge a ras de cor,
que convertia en un esclat
el meu desig de tindre't.
Car si el dic,
recordo la por
vençent la tendresa de les nits,
de llunes plenes i poesia;
i la dualitat perfecte,
tot descobrint el teu sexe latent,
mentre et besava feroçment.
Perquè com diria l'Estellés:
no hi havia al nostre món,
dos amants com nosaltres...
Comentaris
-
Viu i preciós...[Ofensiu]inadaptada | 02-01-2006 | Valoració: 10
Fa estona que m'he perdut entre la teva lírica,i no m'en canso pas! És sens dubte el millor poema que t'he llegit,amb l'alusió a l'Estellés,la nostàlgia dels temps millors...i sobretot,la voluntat per enderrocar el passat i mirar endavant...sempre endavant.
Et felicito,i ànims!
petoons!