Tu

Un relat de: instants

et veig i em perdo,
els teus ulls m'acaronen la tristesa,
que sento al despertar,
somric sense esma,
potser ja no se compartir.
Es trist viure aixi,
i ho sé.
Reflexes.
Innecessitats.
Pors.
Tendresa.
Et sento i no hi ets,
i l'anyorança es desfà en mil paraules.
Cerco mentides,
petites mentides
que m'ajudin a respirar.
Tanmateix tot és tan fàcil,
sortides: n'hi ha moltes,
però el combat,
el seu envit, la seva sang,
la seva crueltat,
ho recordes?

Em fa mal.

No tinc forces.

El marxar.

Dona'm temps,
per perdonar-me.

Si et plau.

Comentaris

  • directa a un cor de vidre!!![Ofensiu]
    Noia de vidre | 03-09-2006 | Valoració: 10

    aquest troç:

    Tendresa.
    Et sento i no hi ets,
    i l'anyorança es desfà en mil paraules.
    Cerco mentides,
    petites mentides
    que m'ajudin a respirar.

    fantàstic".

    ho expliques d'una manera que t'embolqueja en el món de la història! m'ha agrdat!

    petonsss

  • L'amor és això que d'escrius:
    Neguit - esperança- neguit-esperança...
    Riure-plorar- riure- plorar....
    començar-acabar-començar-acabar...
    i sempre fent roda.
    Un petonet.

  • Tu tu tu[Ofensiu]
    Bruixot | 09-07-2005

    Sempre estem mirant els altres tu's. L'infern són els altres. O és a dins meu? Histories que s'acaben malament, discussions eternes, dures, doloroses. És millor discutir i viure, o estar tranquil i apagar-se?
    Millor aixecar-se essent tu mateix(a) cada dia, mirant amb profunditat el dia que comença, disfrutant de cada moment..... i deixant que els altres siguin ells mateixos de nou (i no un mirall dels nostres ulls, no uns ninots a les nostres mans).

    El poema, bé. Una mica confós. Però aixó no és dolent. Un detallet: enyorança.

    Segueix escrivint. Expressa el que sents. Viu.

  • què bona...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-07-2005 | Valoració: 10

    aquesta reflexió que et fas... aquest neguit i a la vegada, esperança d'un seguir endavant... aquest començar un nou dia esperant que ell ens perdoni la vida i el passat i ens doni la possibilitat de canviar, de ser millor... però l'amor és així, ple de melangia, de desitjos, de guerres, de foc, d'aigua, de llum i de sang... volem oblidar records malguarits, però... l'oblit té tanta memòria!!!
    una abraçada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.