Tu i jo, mare

Un relat de: rautortor
Tu i jo, mare

in memoriam

Tu i jo, mare,
en la intimitat i en la distància,
en les paraules i els silencis,
en la mirada i l’absència,
en l’origen i en l’acabament.
Allunyat de tu,
enyorava la teua falda
i, arrecerat al teu pit,
temia que te n’anessis.

Per què la vida, tan fràgil,
m’ha barrejat les llàgrimes
d’alegria amb les de dol?

Làpida implacable,
com goses proclamar
que la mare és morta?


21 de febrer 1987/2021

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2021 | Valoració: 10

    La pervivència dels records és un mecanisme fantàstic. Costa creure que poguem tenir al cap fets que vam viure fa trenta, quaranta o seixanta anys! I ho tenim tan present, que podem escriure fets exactes, o no tant. Raúl, una forta abraçada!

    Aleix

  • Colpidor[Ofensiu]
    Ness | 28-02-2021 | Valoració: 9

    Sentiments punyents. Per reflexionar i pair:
    "Per què la vida, tan fràgil,
    m’ha barrejat les llàgrimes
    d’alegria amb les de dol?"...
    Un poema colpidor.

  • preciós[Ofensiu]
    Atlantis | 24-02-2021

    M'ha agradat molt. Sobretot les contraposicions que utilitzes al llarg del poema.

    "en la intimitat i en la distància,
    en les paraules i els silencis,
    en la mirada i l’absència,..."

    Per acabar la última i genial: Com pots dir que la mare es morta?

    I tot el poema ple de tendresa i de records.

  • La teua mare centre del teu cor.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2021 | Valoració: 10


    Un poema ple de tendresa i de valor per a ta mare que ja se'n va anar darrere de la làpida. És preciós i amb molt de sentiments.
    Enhorabona, Rautortor.
    Salut i cuida't.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

166 Relats

565 Comentaris

100143 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen