Trontoll

Un relat de: Aljezurful
Confós en un petit món que no entenc, remoc la empatia que em pressuposo posseïdor per entendre el que ella no entén de si, o potser de mi.. Em regiro al veure que no sóc aquell que pretenc ser o, encara pitjor, que pensava que era. Cau el pilar, trontollo. Podré seguir endavant? Abdico.

En el camí t’he perdut. No es cosa d’avui. Mancava l’ebullició. En arribar, aquesta, ha difuminat cel enllà el vapor de les esperances i il·lusions d’una vida conjunta. Segueixo tremolant, no sé si per por o per el trontoll esmentat. Perspectiva.

Avui torno a ser jo i la meva essència. Com abans, quan no compartia res més que el jo amb mi mateix. Em retrobo anys més tard, més vell, menys il·lús i amb més amargor. Però avui no tinc l’esperança d’ahir, només tinc la soledat del perdedor. Reafirmo l’ego, com a tesis de la dialèctica hegeliana però sense referència per ubicar-ne la síntesis conseqüent.

Avui he perdut i presumeixo que mai més tornaré a ser el mateix.

Reforçat per una memòria que, com deia Borges, transfigura i posa en escena l’origen, sostinc que en el més profund de l’ànima del foll sempre queda l’esperança que són els altres qui no m’han sabut entendre. I així, anirem tirant endavant.

Comentaris

  • El foll que hi ha en mi...[Ofensiu]
    Akeron343 | 24-10-2018 | Valoració: 10

    ...és sovint l'únic que m'ha mantingut en peu, precàriament, però en peu i amb força per fer una passa més.

    Escrius molt bé un sentiment que he sentit molt intensament, i que no hauria sabut expressar millor.

    Felicitats i moltes gràcies pel relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: